L'arxiu parroquial de Bertí
és molt migrat i tardà; això fa que se'n desconeguin força coses de la
seva història i de la dels masos que en formaven la feligresia.
Barnils (o Bernils)
és un dels masos històrics de Bertí que, com molts d'altres, ha estat
deshabitat i actualment presenta un estat de ruïna total o pràcticament
total. Se'n sap de la seva existència allà per l'any 1279, quan en una
disputa de la parròquia amb els seus feligresos per un tribut dit "dels
menjars o dels correus", un dels testimonis signants per part dels
parroquians era Bernat de Bernils.
Es troba situat en el terme de Sant Quirze Safaja, a 882 metres sobre el nivell del mar en plena vessant meridional del Puigfred, en l'anomenat Serrat de Querós, i al nord de l'església de Sant Pere de Bertí i constava d'un parell d'edificacions adaptades a l'orientació del petit replà en el qual es troben. Prop seu, a llevant, neix el Torrent de Puigfred, que en el mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya ve referenciat com a Sot de la Gavarra en aquest punt. A ponent hi neix el Sot de Barnils, també anomenat Sot dels Abeuradors, que s'uneix al Torrent de Puigfred al final del Serrat de Querós.
Al 1497 es va fer un
fogatge que dóna la primera llista completa de masos de Bertí; Barnils
era un d'aquests masos, juntament amb 8 més.
Bertí va
començar una fort davallada de poblament a l'inici del segle XX: els 130
habitants de finals del XIX es convertiren en només 30 a principis de
la dècada de 1960 i a finals de la mateixa eren només 12. Actualment,
només algun resident neorural fa estades aquí, i només de manera
temporal. Queda clar que els temps pretèrits foren millors aquí que els actuals.
La ruta senderista PR C-33 passa per davant d'aquest antic mas.
Cap comentari:
Publica un comentari
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.