El Puiggraciós des de Montmany

El Puiggraciós és una muntanya que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, el cim del qual està situat a la confluència dels termes municipals de l'Ametlla del Vallès, el Figaró i Montmany i Bigues i Riells, tot ells a la comarca del Vallès Oriental. Per la seva ubicació, podríem dir que és un contrafort als Cingles de Bertí, que es troben a tocar, just al nord-oest del mateix. Forma part dels 100 cims de la FEEC.

És un cim que és molt fàcilment accessible des del Santuari de Puiggraciós, amb un quart d'hora escàs es corona si sortim d'aquest punt. Però com que aquesta ascensió des del Santuari té gust de poc, la proposta d'aquesta entrada és sortir de la fondalada de Montmany, col·locant així, un xic més de recorregut i de desnivell, i vertebrant l'excursió en els dos punts principals de la novel·la de Raimon Casellas Els Sots Feréstecs, ubicada en aquesta contrada. En qualsevol cas, no és una excursió molt llarga ni molt exigent físicament.

Powered by Wikiloc


El punt d'inici, on es pot deixar el cotxe, és al final de la carretera BV-1489, sota la casa de l'Ullar de Montmany (526 metres sobre el nivell del mar). En aquest punt s'acaba l'asfalt i comença la pista de terra que puja a Puiggraciós. L'entorn de l'Ullar (km 0.2; 0:03h; 542m) és lamentablement penós, ple de cotxes vells i abandonats. Seguim la pista principal, que puja al sud-est, endinsant-nos dins el bosc. En el dia de fer l'excursió m'he trobat una família de senglars creuant la pista, no és un fet extrany, però tampoc és habitual. La pista està marcada amb senyals grocs fins dalt el Santuari de Puiggraciós, però si volem fer drecera, deixem la pista en un relleix dins el bosc (km 0.6; 0:09h; 582m) per un camí que s'enfila a la dreta, en una bifurcació amb forma de Y. Anem deixant viaranys i arribem a un petit prat que voregem a l'esquerre, trobant de nou el camí. Més endavant, en un replà (km 1; 0:13h; 609m), veiem a la dreta un corriol que s'enfila en una zona que fa la pinta de ser d'antigues feixes, ja que anem pujant replanets com si fossin nivells. Arribem a una gran explanada, que voregem per la dreta i trobem una pista que mena a la pista que havíem deixat abans (km 1.2; 0:16h; 639m). La seguim en el mateix sentit de la marxa i no la deixem fins a dalt al Santuari de Puiggraciós (km 1.9; 0:30h; 688m), on aprofitem per gaudir de les vistes de la plana del Vallès o visitar a la Mare de Déu.

Marxarem del Santuari per una pista paral·lela, al costat d'una font. Quan la pista tomba, després d'un cartell del PEIN dels Cingles de Bertí, hi ha el camí que a l'esquerra puja al cim de Puiggraciós (km 2.1; 0:35h; 701m). Aquest camí inicialment s'encara al Santuari, però ben aviat gira per creuar una cadena i pujar directament al cim de Puiggraciós. A mesura que guanyem alçada, el camí es va tornant més i més pedregós. El cim (km 2.8; 0:50h; 802m) és ample i es troba coronat per una torre de vigilància i les restes d'un poblat ibèric. Tot i que hi ha bones vistes, la vegetació no permet que aquestes siguin millors, ja que el cim, tot i la seva modesta alçada, es troba en un punt estratègic i permet observar fins a molta distància en tots els punts cardinals. El descens el fem en direcció al Pollancre, una casa que es troba al vessant de ponent de la muntanya. Abans d'arribar-hi ens trobem un rètol de propietat privada (km 3.1; 0:55h; 754m), per la qual cosa prenen un corriol a la dreta que permet evitar la casa. En general es troba en bones condicions, però també hi ha alguna que altra branca que ens pot donar una mica la guitza. Retornem a la pista (km 3.3; 1:00h; 719m) i la seguim en sentit descendent fins al coll de can Tripeta (km 3.6; 1:04h; 700m), important cruïlla de camins des d'on podem anar al Santuari, a l'Ametlla del Vallès i a la Garriga per una banda, dalt els Cingles per una altra o baixar a Bigues i a Riells per una altra.

Avancem un xic en el coll en direcció als Cingles i prenem el corriol, força degradat per les motos, que s'endinsa cap a llevant vers Montmany i la seva vall. Encara que sembli mentida, deixem el Vallès Oriental i entrem al Moianès, ja que aquesta zona pertany al municipi de Sant Quirze Safaja. Deixem un camí a l'esquerra que va al grau de Montmany (km 3.8; 1:09h; 654m) i seguim baixant fins a una altra cruïlla de pistes (km 4; 1:12h; 633m), on ens encarem vers els Cingles i, dins un frondós bosc, arribem en un molt suau descens a les ruïnes de la Rovira (km 4.4; 1:18h; 606m), una de les cases esmentades a Els Sots Feréstecs. Tornem a entrar al Vallès Oriental. Seguim baixant per la pista i passem per un parell d'interessants afloraments geològics (km 4.6; 1:21h; 576m i km 4.8; 1:23h; 567m) i arribem a l'església de Sant Pau de Montmany (km 4.9; 1:25h; 553m), que podem rodejar-la i pregar perquè no sigui massa tard per evitar-ne l'esfondrament. De nou a la pista principal, arribem de nou a l'Ullar (km 5.1; 1:28h; 542m) i al cotxe (km 5.4; 1:30h; 526m).
Dades de la ruta:
  • Distància aproximada: 5.37 quilòmetres.
  • Durada aproximada: 1:30 hores (sense comptar aturades).
  • Alçada mínima: 526 metres.
  • Alçada màxima: 802 metres.
  • Desnivell: +/- 265 metres.
  • Mapes recomanats: Cingles de Bertí i El Farell (Editorial Alpina).
  • Índex IBP: 34.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com