divendres, 2 de setembre de 2016

La nova veïna del Tenes

Llúdriga al riu Tenes.
Després d'un mínim de 30 anys extingida de la conca del Besòs (algunes fonts arriben a parlar de 80 anys), la llúdriga torna a habitar als peus dels Cingles de Bertí. Se sap que des de l'any 2005 n'hi ha a la conca del Congost, i a des de l'any 2013 també consta que n'hi ha a la conca del Tenes, si més no, fins als gorgs de la Vall de Sant Miquel, a Riells del Fai, sota Sant Miquel del Fai.

La presència d'aquest mustèlid a les conques dels rius certifica que l'aigua que hi ha (allà on n'hi ha, tot s'ha de dir) és de bona qualitat, ja que li agraden les aigües netes i transparents, i la seva alimentació es basa en petits peixos, granotes i altres animals aquàtics, que, d'altra manera, no trobaria.


És un mamífer de costums amfibis, ja que es procura l'aliment en el mitjà aquàtic però cria i cerca lloc on instal·lar-se a les lleres, allà on la vegetació de ribera i les roques li proporciona els amagatalls adequats. Són unes nedadores excel·lents, poden arribar a velocitats dins l'aigua de fins a 12 quilòmetres per hora, mitjançant uns moviments de potes, curtes i gruixudes, en la que els dits estan units per una membrana, com en els ànecs, i cua, llarga i poderosa, que exerceix les funcions de timó i de rem alhora. Les seves immersions poden durar fins a 6 minuts sense sortir a la superfície per a respirar, ja que són capaces de clausurar les seves fosses nasals sota l'aigua. Neden fent ziga zaga, mentre que en terra ferma es desplaça lentament fent petits saltets. La vista li és molt útil a l'aigua, però fora fa servir molt més l'oïda i l'olfacte.

El seu cos és allargat, pot arribar a mesurar 1 metre de llargada, i el seu pes màxim pot oscil·lar al voltant dels 20 quilos. El cos està recobert de pèl curt i atapeït, de color marronós, amb tonalitats blanquinoses al coll i a la panxa. El cap és ample i té una mena de barbes al musell, molt sensibles, que l'ajuden a localitzar les seves preses, mentre que les orelles i els ulls són petits. El mascle sol ser de major grandària que la femella. Sol viure entre 8 i 15 anys, i pot arribar als 20. Posseïxen una dentadura de 36 dents, amb 6 incisives a la mandíbula superior i inferior. A les seves potes hi tenen cinc dits amb ungles, sent les davanteres d'uns 6 a 7 centímetres de llarg i 5 o 6 d'ample i les del darrere d'uns 6 a 9 centímetres, amb membranes interdigitals que ajuden en el seu desplaçament aquàtic.

La gestació dura al voltant de 62 dies, de la que naixeran entre 1 i 4 cries, que neixen cegues i desdentegades. Aquestes cries són alletades al llarg d'un parell de mesos, i s'independitzen del territori matern a l'any d'edat, a partir del qual cerquen el seu propi lloc.

Arran del retorn de la llúdriga a la conca del Tenes, el periodista de Santa Eulàlia de Ronçana Pere Nadal va recollir el testimoni dels diferents professionals i experts que van dur a terme les tasques de seguiment oportunes fins a aconseguir les imatges que testifiquen el retorn d'aquest mamífer al riu. Aquest reportatge, sota el títol La nova veïna del Tenes, que manllevo, emès pel Canal SET dins el seu espai Objectiu SET, ha estat guardonat amb un dels tres accèssits dels II Premis periodístics ATLL de l'Aigua. El reportatge és aquest:

 

Aquesta nova veïna, i l'incivisme de molts, ha provocat que en les zones més feréstegues del riu, en els gorgs de Riells, s'hagin establert restriccions d'accés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.