Excursió pels Sots del Figaró

Montmany
Montmany
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Aprofitant que el cap de setmana havia de celebrar-se la XXXIV Marxa Passeig de la Vall del Tenes, que havia de coincidir amb una part d'aquest recorregut, que després de força temps perdut havia hagut de ser arranjat per poder-hi passar de nou, recupero aquesta excursió que vaig publicar fa molt de temps. És un itinerari ens ofereix tot un seguit de contrastos, tant geològics com naturalistes, així com una completa visió, tant des de dalt de la cinglera com des de la vall, del Sot del Bac i del Sot de Montmany Podrem observar tota l'estratigrafia des dels materials sedimentaris del paleozoic passant pels materials detrítics vermellosos del Bundstantein i els calcaris i dolomites blanquinosos del Muschelkalk fins a les argiles i conglomerats superiors del Terciari. De la mateixa manera, notarem el contrastos de vegetació entre el fons del Sot del Bac amb la vegetació àrida que ens trobem a la part superior dels Cingles. L'itinerari presenta una certa dificultat i caldrà anar en compte en els trams empedrats en els casos de pluges o humitat i en els trams una mica aeris per la proximitat de la timba.


Powered by Wikiloc


Té el seu inici i final a l'estació de RENFE del Figaró (336m). El Figaró és una petita població que es va originar en l'hostal del Figaró, del que es té constància per primer cop al 1399, situat sobre la via romana en la qual es basava el camí ral de Barcelona a Vic. A finals del segle XIX va arribar el ferrocarril i la població va anant-se transformant en un centre d'estiueig. Actualment, l'Estació és un equipament on s'hi ofereix informació del parc natural del Montseny, a més d'itineraris pedagògics i tallers mediambientals, per als centres d'ensenyament i excursions guiades de diumenge per a famílies i particulars. També pot trobar-se informació sobre els Cingles de Bertí. Comencem davant l'edifici de l'estació i ens dirigim a migjorn, per l'andana, a cercar la carretera de Montmany, sortint pel costat del cartell de l'estació. El primer tram és relativament feixuc, ja que es segueix la carretera de Montmany, que va ser construïda a principis del segle XX i costejada pel llavors propietari de l'Uià, Salvador Font. Comença estreta i amb baixada a migjorn, paral.lela al traçat del ferrocarril i deixant a mà esquerra el castell de Robinat. Comença a pujar, gira a la dreta i creua la via per un pont. Ofereix bones vistes dels entorns del Figaró. Seguim la carretera fins al seu final, just sota l'Ullar. A mesura que anem guanyant alçada, les vistes del Puig-Graciós i dels Cingles encaixen amb la descripció que va fer-ne Raimon Casellas a la novel.la "Els Sots Feréstecs" quan mossèn Llàtzer es dirigeix cap a la parròquia de Montmany.

A l'acabar-se l'asfalt s'arriba a l'Ullar (Uià segons la fonètica de la zona, km 4.8, 0:55h, 537m), gran casal habitat documentat ja a l'any 1251, que va ser habitat per la família de la que pren el nom fins a principis del segle XX, quan va haver-hi un plet entre familiars i acabà en mans de Salvador Font i els seus causahavents. Situada, un xic elevada, al bell mig del sot de Montmany, es troba en prou bon estat de conservació. Passem a tocar de la casa, deixem a xaloc el camí que puja a Puiggraciós i ens dirigim cap a garbí per un camí planer, deixant una bassa a la dreta i arribem al conjunt format per l'església i la rectoria de Sant Pau de Montmany (km 5, 0:57h, 552m). L'església és un edifici gòtic edificat entre el 1600 i el 1606 i abandonat l'any 1910, en què el Santuari de Puiggraciós passà a ser la seu de la parròquia de Montmany. Es troba en estat ruinós, amb una impressionant esquerda a la façana i el portal tapiat. El camí s'estreny i s'endinsa a l'obaga, enfilant-se cada cop més, seguint les marques blaves, que ens guien cap al grau de Montmany, ara a garbí, ara a mestral. Just abans de l'entrada d'uns prats, amb el coll de Can Tripeta de front, girem a mestral creuant a gual la Riera de l'Obac (km 5.4, 1:02h, 595m), tornant cap a la cinglera.

Poc després ens trobem amb el que queden de les runes de La Rovira (km 5.5, 1:04h, 610m), que a l'any 1322 ja surt a la documentació de l'arxiu parroquial i era una de les que formava el nucli de la feligresia de Montmany. El corriol s'enfila, d'una manera prou costeruda, per un trencant a l'esquerra, seguint les marques blaves, cap a mestral. Aquests darrers anys s'havia perdut, i s'ha intentat recuperar per la XXXIV Marxa Passeig de la Vall del Tenes. Aquest corriol mena al camí del grau de Montmany (km 5.7, 1:09h, 658m), que seguim a mestral. Seguim guanyant alçada tot resseguint la cinglera, i a mesura que ens enfilem anirem guanyant bones vistes del sot i del castell de Montmany. Finalment, arribem al Grau de Montmany (km 6.3, 1:20h, 750m), que guanyen els cingles mitjançant contínues llaçades, arribant a una cruïlla de camins (km 6.5, 1:25h, 798m).

Deixem de front un corriol poc fressat i a migjorn un altre corriol que condueix al Puig Ciró. Ens enfilem a tramuntana, seguint senyals verds, per un petit contrafort rocós. Un cop superat, al costat d'una torre de tensió, hi ha un mirador (compte amb la timba) des d'on podem veure bé l'Ullar i l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany. A ponent queda la casa del Sot del Grau. Més endavant, trobem a una ampla pista que seguim de front i s'arriba a La Taula (km 6.9, 1:35h, 851m), que és una ferma taula de pedra amb els seus respectius bancs i una pedra amb un missatge que ens convida a preservar l'entorn: un bon lloc per gaudir de la natura i per fer un mos. De nord a sud veiem el Puig Fred, la Trona, el Sot del Bac i el Tagament al fons, el Castell de Montmany i el Sot de Montmany. Seguim la pista cap al nord.

Al Camp d'en Coll (km 7.1, 1:37h, 854m) hi ha una nova cruïlla de camins i pistes, entre les quals seguim el GR-5 a tramuntana, que circula paral·lel a la cinglera per un corriol i a la dreta de la pista principal. En algun tram, si ens fixem, arribarem a veure les Dues Germanes del Sot del Bac. Deixem Can Volant (km 7.4, 1:42h, 849m), una casa enrunada cada cop més engolida per la vegetació, a un centenar de metres a la nostra dreta, a un nivell no gaire més baix. El camí comença a enfilar-se per dur-nos a la pista principal, que queda just a sobre, però poc abans d'arribar-hi seguirem un un corriol que baixa lleugerament a tramuntana, amb el Puig Fred a mestral, seguint els senyals del GR-5. Més endavant, sobrepassem les runes de Can Rumbeia (km 8, 1:50h, 832m) i poc després trobem una bifurcació de camins, prenent el de la dreta, que baixa. Creuem un torrent i girem cap a llevant, resseguint el cingle i deixant el bosquet enrere.

El PR C-33 (km 8.6, 2:00h, 824m) s'incorpora per mestral procedent de Bellavista Vella, que es veu a ponent. Seguim a gregal per una zona ascendent de grans lloses de pedra, no molt lluny de la cinglera.

A l'alçada de la casa de Rejadell (km 8.8, 2:03h, 841m), que es troba a uns 100 metres a l'esquerra, abandonem el GR-5 segueix de front per un camí ben visible i seguim el PR, que tomba a migjorn, al costat d'un pal indicador, pel mig de la vegetació, per un petit corriol empedrat cap al grau de Castellar, bon exemple de l'enginy humà per superar grans desnivells, i la Trona. Ja fins al final de l'excursió no deixarem els senyals del Petit Recorregut Garriguenc. Després d'haver baixat uns metres s'arriba a la Trona (km 9.1, 2:10h, 800m), que un corriol empedrat a la dreta permet coronar, i amb el que cal parar tota l'atenció del món (les vistes des del cim valen l'esforç d'arribar-s'hi). El grau continua descendint cap a llevant tot fent llaçades, on la Trona, al tractar-se d'una penya avançada a la cinglera, ha provocat que la zona sigui obaga i humida. Es creua una una tanca i s'abandona el grau, anant a migjorn després d'una zona on afloren unes roques grises (margues). Un cop a la Carena de la Pedra Dreta (km 9.9, 2:20h, 718m), amb la Trona a la nostra esquena, seguim la pista carenera, sobre un terreny vermellós, baixant a gregal i en el punt més baix, prop de la pedra que li dóna nom, baixem fortament cap a migjorn per un corriol estret però ben marcat. En el descens, es creua una pista (km 10.1, 2:27h, 639m), que a ponent va al castell de Montmany, que pot veure's al davant, i a llevant cap a Castellar i Valldaneu. Seguim de front, a través d'una tanca, per un corriol força aixaragallat i transita per un bosc de pins i alzines. Després d'un tram on la vegetació oculta lleugerament el camí, s'arriba a un antic camp, per on planejarem a mestral.

Ca l'Andreu (km 10.5, 2:35h, 562m) és un antic mas enrunat, força amagat, que ens dóna la benvinguda al Sot del Bac. El corriol continua la baixada a xaloc, fent algunes llaçades. Es creua una nova pista i es continua a migjorn a través d'una colla de pollancres i es creua a gual el Torrent del Bosc Negre (km 10.7, 2:38h, 520m), que ocasionalment porta aigua, per unes lloses de pedra. Arribem al mirador del Sot del Bac (km 10.8, 2:40h, 526m), on gaudim d'una excel·lent vista del petit cingle que hi ha, just a sobre del Salt del Prat, on destaquen les Agulles del Salt en primer terme, la Germana Gran i la Germana Petita al darrere, monòlits d'aspecte dolomític i vies d'ascens per tots aquells que volen iniciar-se en l'escalada. A la dreta de la vall sobresurt la paret de la Balma. Després d'un espai rocós, baixem per un canal amb tot un seguit de llaçades. Un cop passades hi ha un viarany a mà esquerra que ens baixa al petit gorg format pel Salt del Prat, al que val la pena d'apropar-s'hi. Seguim baixant pel camí, ara més suaument. Passem pel costat de la Balma (km 11.2, 2:45h, 496m), bon lloc per eixoplugar-se en cas de necessitat. Seguim el descens per la dreta del torrent, fruint de la frondosa vegetació pròpia dels llocs humits (roures, alzines, saücs, boixos, algun grèvol...) mentre la vall es va eixamplant. En una bifurcació (km 12.3, 3:00h, 404m), deixem el corriol i tombem per un que baixa a l'esquerra, molt aixaragallat sobre terreny vermellós, seguint els senyals del PR. S'arriba a una petita esplanada, on es tomba a llevant i arribem al revolt d'una pista, on seguim planers per l'esquerra. Ben aviat arribem al revolt d'una altra pista, molt més fressada, i seguim també per l'esquerra, en sentit descendent. El torrent del Bosc Negre queda força més profund.

Creuem el pas a nivell del tren (km 13.20, 3:10h, 344m), on cal que anem en compte, ja que es troba en una corba amb poca visibilitat, i arribem al Figaró pel camí del Bac, al costat d'unes naus industrials. Al final, continuem pel carrer de Tagamanent a llevant i pel carrer de Ramon Mestre a migjorn, travessant un seguit de torretes. A l'alçada d'un pont de vianants veurem l'estació a la nostra dreta i unes escales que hi condueixen (km 13.80, 3:20h, 336m).

   

Dades de la ruta:
  • Distància aproximada: 13.8 quilòmetres 
  • Durada aproximada: 3 hores i 20 minuts 
  • Alçada mínima: 323 metres 
  • Alçada màxima: 854 metres 
  • Desnivell acumulat: 566 metres 
  • Mapa recomanat: Cingles de Bertí (Editorial Alpina)
  • Índex IBP: 61.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com