Excursió pels Sots del Figaró

El nucli dels Sots Feréstecs, Figaró-Montmany (el Vallès Oriental, Catalunya)

Aprofitant que per a la revista Vèrtex de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya m'han encarregat un reportatge sobre els Cingles de Bertí (primer semestre de 2025), he actualitzat aquesta completa excursió per la vessant occidental de Figaró-Montmany.

És un itinerari ens ofereix tot un seguit de contrastos, tant geològics com naturalistes, així com una completa visió, tant des de dalt de la cinglera com des de la vall, del Sot del Bac i del Sot de Montmany. Podrem observar tota l'estratigrafia des dels materials sedimentaris del paleozoic passant pels materials detrítics vermellosos del Bundstantein i els calcaris i dolomites blanquinosos del Muschelkalk fins a les argiles i conglomerats superiors del Terciari. De la mateixa manera, notarem el contrastos de vegetació entre el fons del Sot del Bac amb la vegetació àrida que ens trobem a la part superior dels Cingles. L'itinerari presenta una certa dificultat i caldrà anar en compte en els trams empedrats en els casos de pluges o humitat i en els trams una mica aeris per la proximitat de la timba.

El Figaró és una petita població que es va originar en l'hostal del Figaró, del que es té constància per primer cop al 1399, situat sobre la via romana en la qual es basava el camí ral de Barcelona a Vic. A finals del segle XIX va arribar el ferrocarril i la població va anant-se transformant en un centre d'estiueig. Actualment, l'estació de RENFE és un equipament on s'hi ofereix informació del parc natural del Montseny, a més d'itineraris pedagògics i tallers mediambientals, per als centres d'ensenyament i excursions guiades de diumenge per a famílies i particulars. També pot trobar-se informació sobre els Cingles de Bertí.

Dist. [km]	Parcial[m]	Hora	Alt. [m]	Descripció
		0:00	318	Comencem a l'estació de tren de Figaró anant en direcció nord pel carrer de Ramon Mestre. A l'alçada d'una passera per a vianants que creua la C-17 trobem els senyals del PR®-C 33, que ens acompanyaran durant força estona.
0,81	810	0:09	334	Creuem per un pas a nivell sense barrera guardat per senyals lluminosos i acústics la línia ferroviària de Barcelona a Puigcerdà.
1,07	260	0:13	355	La pista principal fa una llaçada. Seguim recte.
1,24	170	0:15	367	Com abans, seguim recte i ben aviat un corriol s'enfila a migjorn per trobar el camí del Sot del Bac, que seguim a ponent. A mesura que ens endinsem a la vall aquesta es va tancant i el camí s'estreny i fruïm de la frondosa vegetació pròpia dels llocs humits (roures, alzines, saücs, boixos, algun grèvol...).
2,59	1350	0:33	467	Balma del Sot del Bac, al costat del camí.
2,62	30	0:34	467	Baixant al Salt del Prat (opcional), al costat d'un pal indicador que ja ha perdut el rètol.
2,69	70	0:36	462	Salt del Prat, bonic salt en el torrent del Bosc Negre. Tornem on comença el baixant per seguir el camí pel que veníem.
2,90	210	0:41	498	Mirador del Sot del Bac. Mirador situat sobre el Salt del Prat que ens permet gaudir d'una vista panoràmica d'aquesta estreta, obaga i frondosa vall, destacant les agulles situades a l'esquerra del torrent.
2,98	80	0:42	491	Creuem a gual el torrent del Bosc Negre i comença un fort tram de pujada, creuant una pista travessera.
3,17	190	0:47	534	Les ruïnes de ca l'Andreu queden a la dreta del sender, pràcticament engolides per la vegetació. Després de vorejar un camp, el sender creua una altra pista travessera i continua pujant.
3,80	630	1:01	652	Coll de la Pedra Dreta, que rep el nom d'un menhir que es troba uns metres a llevant. Seguim per una pista a mestral, en direcció a la Trona, que s'aixeca alterosa al davant nostre.
4,10	300	1:09	699	Accés inferior al grau de la Trona. Es deixa la pista i es continua recte pel corriol, que va a buscar l'obaga de la Trona per enfilar-s'hi mitjançant contínues llaçades.
4,51	410	1:18	791	Viarany a l'esquerra del camí que permet accedir al cim de la Trona (opcional).
4,56	50	1:20	803	Cim de La Trona, amb impressionants vistes vers al sud. Tornem al punt anterior i seguim el camí del grau, que fa les darreres llaçades per arribar dalt els Cingles.
4,89	330	1:37	828	Sortim davant del Rejadell, on l'itinerari s'uneix al GR®5, seguint-los junts.
5,10	210	1:40	813	Els dos senders es separen, deixem el PR®-C 33, que s'endinsa cap a Bellavista Vella, la casa que es veu en un nivell superior, i continuem seguint el cingle amb el GR®5.
5,80	700	1:50	825	Després de creuar el torrent de la Font del Boix, passem a tocar de les ruïnes de can Rumbeia.
5,93	130	1:52	831	En una ampla pista es deixa el GR®5 per seguir aquesta pista, que transita uns metres més avall tot seguint el traçat d'una línia de tensió.
6,25	320	1:56	828	Després d'una altra torre de tensió, hi ha un corriol a l'esquerra que s'endinsa en un bosquet.
6,43	180	1:59	835	Després del bosquet apareixen les ruïnes de can Volant, i es continua pel camí.
6,61	180	2:09	851	Ens retrobem amb el GR®5.
6,88	270	2:12	858	A l'indret anomenat Escletxot de can Volant, al nord del Camp d'en Coll, es deixa el GR®5 per seguir per la pista que es dirigeix cap una torre de tensió.
7,05	170	2:14	855	La Taula de Pedra, esplèndid mirador de la vall del Congost on, a més a més, podem aprofitar per avituallar-nos. Des d'aquí s'identifica pràcticament tota l'excursió.
7,52	470	2:22	803	Després de baixar per dos esperons s'arriba a la cruïlla on hi ha l'accés superior al Grau de Montmany, que perd alçada ràpidament amb un seguit de llaçades per orientar-se posteriorment a migjorn per continuar baixant ran de cinglera.
9,14	1620	2:55	632	Sota el coll d'en Tripeta, es creua el torrent de la Rovira, i sempre en descens, a gregal, s'arriba al camí del Santuari de Puiggraciós a la Rovira. Es torna a creuar el torrent de la Rovira.
9,49	350	3:07	607	L'Era de la Rovira. Just abans, a la dreta del camí, hi ha una antiga teuleria i un antic forn. Uns metres més avall pel camí que baixa, la vegetació oculta les poques restes que romanen dempeus de la casa.
9,78	290	3:11	570	Fàcies Muschelkalk superior, pels amants de la geologia.
9,93	150	3:13	562	Un altre aflorament geològic, ara fàcies Muschelkalk mitjà.
10,02	90	3:15	547	Passem rere l'església i la rectoria de Sant Pau de Montmany, centre neuràlgic de la novel·la Els Sots Feréstecs, ambdues en mal estat de conservació.
10,22	200	3:28	539	L'Ullar de Montmany, el mas històricament més important de la zona. Al costat d'un pal indicador hi ha la pista que puja al Santuari de Puiggraciós i just darrere hi ha una feixa, sense un camí explícit traçat, que la creuem. A l'altre extrem, a l'inici del bosc, apareix un corriol poc fressat però que es va seguint, acompanyat en els primers trams per un tub d'aigua. A mig camí hi ha el viarany a la Font Vera.
10,96	740	3:43	507	Ens trobem un corriol molt més fressat que seguim en sentit descendent que, en alguns trams, és força pronunciat.
12,10	1140	3:57	374	Seguim per la pista, sempre en descens.
12,16	60	4:00	365	Font de ca n'Oliveres, coberta i amb bancs per seure, encara que força coberta també per la vegetació. Just després es continua per una pista a tramuntana per creuar el torrent de ca n'Oliveres.
12,40	240	4:08	364	Deixem la pista que passa per davant de ca n'Oliveres per seguir la pista que s'enfila rere les diferents edificacions d'aquesta casa.
12,89	490	4:16	387	Revolt de ca n'Oliveres, a la carretera de Montmany (BV-1489), que seguim uns metres en ascens.
13,06	170	4:18	395	Forn de calç de la Llorença, a la dreta de la carretera. Un corriol poc fressat entre la vegetació ens permet arribar a la boca del forn i, alhora, fer drecera per retornar a la carretera, que seguirem uns metres en descens.
13,27	210	4:28	374	Deixem la carretera pel camí de ca n'Oliveres, que planeja a migjorn.
13,56	290	4:32	365	Mirador de ca n'Oliveres, un espai que domina l'entorn de Gallicant i que al seu dia devia lluir amb esplendor.
13,82	260	4:35	351	Estem davant, però lluny, de ca n'Oliveres, que queda tancat per darrere seu pels Cingles de Bertí. Les vistes del Puiggraciós i dels Cingles encaixen amb la descripció que va fer-ne Raimon Casellas a la novel·la Els Sots Feréstecs quan mossèn Llàtzer es dirigeix cap a la parròquia de Montmany. Seguim el camí que s'allunya de la casa i a la següent cruïlla el camí que baixa a llevant per l'esquerra del torrent de ca n'Oliveres.
14,39	570	4:43	303	Ens trobem amb el GR®2, que el seguim tot remuntant el Congost cap a un petit polígon industrial.
14,81	420	4:48	296	Creuem el Congost i es continua per l'antiga N-152 sense deixar de remuntar el riu.
14,92	110	4:50	302	Passem sota el viaducte de Sant Jordi, impressionant infraestructura construïda per la línia del tren.
15,15	230	4:53	299	Creuem novament el Congost per aquesta passarel·la. Després seguim pel polígon industrial de la Rompuda fins a la carretera de Montmany.
15,36	210	4:56	319	Seguim per la carretera de Montmany passant pel costat del castell de Rubinat.
15,47	110	4:57	311	La font de la carretera de Montmany ens queda a l'esquerra, inclosa en un mur de pedra.
15,62	150	4:59	318	Estació de ferrocarril de Figaró.