Respecte aquesta pota hi ha una parell de llegendes, de la qual una d'elles és sobradament coneguda entre la gent del lloc. Aquesta llegenda explica que un antic propietari de la casa va ser qui va matar la última lloba que va habitar pels Cingles de Bertí i, per tant, el Vallès Oriental, i que la pota de lloba que es conserva clavada a la porta principal és d'aquest darrer exemplar.
No obstant, també he sentit una segona llegenda, molt més literària, i que guarda unes certes similituds amb la llegenda de la Dona d'Aigua, que explica que l'hereu del mas estava casat. La dona li havia dit que a les nits ella no seria a casa i que mai, sota cap concepte, la seguís. Un dia, però, no va complir la promesa i es va trobar amb una lloba que el va atacar, la va matar, li va tallar la pota i la va penjar a la porta. L'endemà, en el lloc on l'hereu havia matat la lloba, va trobar-hi mort el cos de la dona sense la mà corresponent a la pota que havia tallat a la lloba, i des de llavors la casa s'anomena la Madella (la mà d'ella).
Una anècdota que he trobat al lloc web de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i que ben bé podria ser també llegenda diu que l'escriptor Àngel Guimerà havia agafat el tren des de Barcelona en direcció a Vic i s’aturà al municipi del Figaró. En aquell moment, l’autor va escoltar uns crits d’un pagès que baixava dels Cingles del Bertí cridant “He mort el llop!, He mort el llop!” i que va ser la font d'inspiració de la frase més famosa d'en Manelic, el protagonista de Terra Baixa.
Aquestes llegendes han estat l'origen de la bèstia de foc de la Colla de Ball de Diables de Bigues i Riells del Fai, la Lloba de la Madella, incorporada al 2018 al bestiari festiu dels Països Catalans.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.