Aquest mes de setembre, el Museu de Granollers impulsa l'excavació del poblat ibèric de Puiggraciós, amb la col·laboració dels Ajuntaments de Bigues i Riells del Fai i el de Figaró-Montmany. El jaciment forma part dels termes municipals de Bigues i Riells del Fai, Figaró-Montmany i l'Ametlla del Vallès.
La campanya d'enguany se centra en l'excavació del recinte defensiu descobert el 2020. Amb aquesta intervenció es pretén aprofundir en el coneixement d'aquesta part del poblat, que s'està demostrant que té un marcat caire defensiu, amb quatre estances dedicades a la protecció de l'entrada oriental del poblat. L'equip d'arqueologia té l'objectiu de recollir prou material per poder obtenir dades de tipus cronològic per marcar el moment de la construcció del poblat i definir el moment precís del seu abandonament.
Aquesta acció s'emmarca en el projecte de recerca del Museu de Granollers sobre el coneixement de l'extrem nord de la Laietània en època ibèrica. L’objectiu del projecte és ampliar el coneixement que tenim tant de la societat com de l’economia ibèrica en el marc de l’interior de la Laietània, territori que comprèn, entre d’altres, l’actual comarca del Vallès Oriental.
La descoberta de Puiggraciós
Salvador Llobet va descobrir el poblat ibèric de Puiggraciós el 1940. Les primeres excavacions, però, les va fer Leandre Villaronga a inicis dels anys 50. Aquestes primeres exploracions van identificar un possible recinte emmurallat i es va excavar el recinte del cim del turó, ara ben visible. En aquell moment es va determinar que l'ocupació ibèrica de Puiggraciós s'emmarcava entre els segles III i I aC i aquesta recerca ho haurà de confirmar.
Des d'aleshores no s'havia tornat a intervenir, de manera controlada, en el jaciment. El Museu de Granollers du a terme un projecte de recerca arqueològica anomenat «Territori de Lauro. Vertebració econòmica i territorial de la Laietània Nord en època ibèrica», que comprèn també l'excavació del poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús, i la revisió del material ibèric del fons del Museu.
Un dels eixos d'aquesta recerca és l'excavació del poblat ibèric de
Puiggraciós, que esperem que aporti llum per entendre millor què
succeeix en aquesta àrea de la tribu dels Laietans.
Finançament
Els costos de la recerca estan participats pel Museu de Granollers i
l'Ajuntament de Bigues i Riells del Fai, que també col·labora amb la
intendència i l'allotjament dels arqueòlegs. Aquesta acció també compta
amb una subvenció de la Generalitat, per ser un projecte de recerca
quadriennal aprovat pel Departament de Cultura, i una altra subvenció
gestionada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació
de Barcelona.
Jesús Cano, regidor de Patrimoni de Bigues i Riells del Fai, ha destacat
la perseverança de la investigació: “Després d'una primera campanya de
descoberta i d'una segona, marcada per les limitacions de la pandèmia,
s'han obtingut uns resultats extraordinaris. El fet que ara hi hagi una
tercera campanya demostra que estem davant d'un projecte arqueològic
plenament consolidat i molt potent, el qual estem molt contents haver
pogut impulsar des del primer moment. Estem molt il·lusionats de
poder-hi continuar col·laborant“. Per la seva part, l'Ajuntament de Figaró-Montmany ha expressat el seu
desig d’implicar-se en aquest nou projecte i la segona tinent
d'alcaldia, Emma Muixí, ha volgut emfasitzar la intenció de “donar
suport als treballs“ i “un major grau de col·laboració en les pròximes
campanyes“.
Aquest any ha augmentat l'equip, amb especialistes d'arqueologia i
persones voluntàries, gràcies a la flexibilització de les restriccions
de la Covid. En aquesta ocasió hi participaran fins a 17 persones,
dirigides per Marc Guàrdia.
Què sabem fins ara?
La campanya de l'any passat, l'equip de Guàrdia va poder delimitar el
sector oriental del poblat, en el que es dibuixava un recinte complex de
defensa, annexat a la muralla, així com una de les portes de
l'assentament ibèric.
La descoberta tot just comença, primer cal una gran tasca de delimitació
superficial, imprescindible per planejar les futures directrius de la
recerca. Més endavant, es podran conèixer les característiques urbanes i
econòmiques del poblat de Puiggraciós. Tot i així, l'equip ja suposa
que el poblat hauria tingut una extensió mitjana, en comparació amb els
assentaments de la zona, d'unes 1,5 hectàrees. El col·lectiu expert
també pensa que Puiggraciós va tenir un paper rellevant pel que fa al
control territorial del pas del Congost, via de penetració natural del
Vallès a la Plana de Vic. Aquest és el pas del territori de la tribu
dels Laietans al territori de la tribu dels Ausetans.
Així doncs, tot indica el posicionament estratègic del poblat, ja que
el cim de Puiggraciós és una talaia natural, amb un control efectiu
sobre tota la plana vallesana i particularment, amb molt bona visió del
Congost.
Fonts: Museu de Granollers, Ajuntament de Bigues i Riells del Fai i Ajuntament de Figaró-Montmany.
About Jesús Cano Sánchez
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.