Els Cingles de Bertí no estan exempts dels capricis dels límits moderns. Això fa que llocs com el mas Santa Eugènia o la seva veïna església de Santa Eugènia, que es troben al costat del riu Congost dels cingles, formin part del terme municipal de Tagamanent, que en molt bona part de la seva extensió s'enfila pel massís del Montseny fins dalt el Pla de la Calma.
És en el trancurs del segle XII quan es comença a trobar documentació sobre el mas de l'Església i sobre el casal del Congost. Però no és fins més endavant, ja a finals del segle XIII i concretament el 1289, quan apareix per primera vegada en la documentació la denominació amb la qual ha arribat als nostres dies, el mas Santa Eugènia. Aquest mas s'havia associat de bon principi a la família Ecclesia, documentada cap el 1200, i que per proximitat i possible vinculació a la capella, es creu que hauria acabat adoptant el nom. Així, en la documentació del XIII, trobem esmentats "manso de Ecclesia sive de Sancta Eugenia", que donaria a entendre, doncs, aquesta vinculació.
L'estructura actual del mas data del segle XVI. Una llinda de la finestra de la façana ens dóna la data de 1720 JAUME SANTAUGENIA; i al mur lateral hi ha l'inscripció: MVS 1945. Des del 1940 la parroquialitat del terme ha passat a Santa Eugènia del Congost, i segurament es portà a terme en una reforma per aquestes dates, que vindria confirmada per la data de la inscripció de la façana principal.
El mas consta d'un grup de tres edificis al costat de l'església de Santa Eugènia del Congost. El cos principal el forma una casa rectangular amb teulada a doble vessant, el carener de la qual és perpendicular a la façana. A la façana principal hi trobem, de manera completament descentrada, un gran portal de mig punt amb grans dovelles i a sobre, per descarregar el pes a l'arc, una finestra amb llinda de pedra i la inscripció. En canvi, la finestra de la dreta d'aquesta mateixa façana principal és d'arc conopial, un estil típic del gòtic del segle XVI. Al mur lateral també s'observa una finestra d'arc conopial, que a més té l'intradós decorat amb dues rosetes en relleu. El material constructiu utlitizat és mamposteria-arrebossat, teula i pedra al remat. És fa difícil de precisar la part que pertany al primitiu mas i les successives reformes efectuades.
La construcció d'annexes de caire agrícola és molt corrent en l'evolució de la masia catalana. La pallissa del mas Santa Eugènia sembla que va ser construida poc després del mas, pel que la part més antiga dataria del segle XVI.
La pallissa és una casa situada en perpendicular al mas. Una escala exterior davant la façana condueix a la porta d'entrada que és d'arc de mig punt i adovellada; i per tant queda al nivell del pis. L'escala és oberta per una porta també d'arc de mig punt. A la façana s'obren dues finestres a la façana, la superior amb llinda, motllures i sota l'ampit una pedra amb una escletxa en posició vertical. La teulada és a doble vessant i amb ràfec a la catalana, molt reformada. El cos de la dreta és posterior, però segueix la tipologia de la casa. Es tracta d'un edifici força restaurat.
És en el trancurs del segle XII quan es comença a trobar documentació sobre el mas de l'Església i sobre el casal del Congost. Però no és fins més endavant, ja a finals del segle XIII i concretament el 1289, quan apareix per primera vegada en la documentació la denominació amb la qual ha arribat als nostres dies, el mas Santa Eugènia. Aquest mas s'havia associat de bon principi a la família Ecclesia, documentada cap el 1200, i que per proximitat i possible vinculació a la capella, es creu que hauria acabat adoptant el nom. Així, en la documentació del XIII, trobem esmentats "manso de Ecclesia sive de Sancta Eugenia", que donaria a entendre, doncs, aquesta vinculació.
L'estructura actual del mas data del segle XVI. Una llinda de la finestra de la façana ens dóna la data de 1720 JAUME SANTAUGENIA; i al mur lateral hi ha l'inscripció: MVS 1945. Des del 1940 la parroquialitat del terme ha passat a Santa Eugènia del Congost, i segurament es portà a terme en una reforma per aquestes dates, que vindria confirmada per la data de la inscripció de la façana principal.
El mas consta d'un grup de tres edificis al costat de l'església de Santa Eugènia del Congost. El cos principal el forma una casa rectangular amb teulada a doble vessant, el carener de la qual és perpendicular a la façana. A la façana principal hi trobem, de manera completament descentrada, un gran portal de mig punt amb grans dovelles i a sobre, per descarregar el pes a l'arc, una finestra amb llinda de pedra i la inscripció. En canvi, la finestra de la dreta d'aquesta mateixa façana principal és d'arc conopial, un estil típic del gòtic del segle XVI. Al mur lateral també s'observa una finestra d'arc conopial, que a més té l'intradós decorat amb dues rosetes en relleu. El material constructiu utlitizat és mamposteria-arrebossat, teula i pedra al remat. És fa difícil de precisar la part que pertany al primitiu mas i les successives reformes efectuades.
La construcció d'annexes de caire agrícola és molt corrent en l'evolució de la masia catalana. La pallissa del mas Santa Eugènia sembla que va ser construida poc després del mas, pel que la part més antiga dataria del segle XVI.
La pallissa és una casa situada en perpendicular al mas. Una escala exterior davant la façana condueix a la porta d'entrada que és d'arc de mig punt i adovellada; i per tant queda al nivell del pis. L'escala és oberta per una porta també d'arc de mig punt. A la façana s'obren dues finestres a la façana, la superior amb llinda, motllures i sota l'ampit una pedra amb una escletxa en posició vertical. La teulada és a doble vessant i amb ràfec a la catalana, molt reformada. El cos de la dreta és posterior, però segueix la tipologia de la casa. Es tracta d'un edifici força restaurat.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.