Damunt mateix de Riells, els Cingles de Bertí formen una estreta, escarpada i recollida raconada que rep de nom Vallderròs. Aquesta clotada és creuada per diverses torrenteres que, unides amb la geologia del lloc, li han donat aquesta forma tant peculiar. A més a més, està farcida de balmes, barrancs, roques de formes imaginatives, coves, gorgs... tot un niu de llegendes.
Una de les més conegudes és la de les Cent Donzelles, que té lloc en dos dels llocs més emblemàtics i més inaccessibles d'aquesta contrada: la Cova del Moro i el Gorg de les Donzelles.
La citada llegenda diu que en els temps de dominació islàmica, el senyor del Castell de Montbui, que s'aixeca en la serra que separa Bigues i Riells de Caldes de Montbui, havia imposat al territori que dominava, entre d'altres tributs, el de cent donzelles que cada any havien de lliurar-li. Un dia, el cristians van simular un torneig amb canyes al peu de les muralles del castell i quan més distrets estaven els guàrdies del castell, es tragueren cadascú d'ells l'arma que duien amagada sota les robes i recuperaren el castell.
Els moros que en sortiren vius van fugir cadascú cap on va poder, mentre que el senyor del castell, amb uns quants dels seus seguidors, va anar a refugiar-se al lloc més inaccessible que coneixia, a Vallderròs, a la cova que des d'aquell dia es coneix com la Cova del Moro.
No obstant, els cristians eren encara massa dèbils per imposar-se en el territori, i els rivals foren capaços de recuperar la fortalesa, però el senyor no va voler-se moure de la seva nova morada, per considerar-la una bona defensa, ja que només s'hi arriba per un estret camí que passa arran de timba després del gorg. Des d'allà es seguia cobrant cada any el tribut de les cent donzelles.
Un any, en un vespre amb una negror i una ventolera que feia esglaiar, les cent noies d'aquell any feien cap cap a la Cova del Moro. Quan van arribar a l'alçada del gorg, va començar la tempesta amb un tro tan esgarrifós que va fer ressonar i comoure tota la timba, que provocà l'alçament de les aigües del gorg i que aquest engolís d'un sol cop les cent donzelles. Ben aviat, del gorg sorgí una llum blanca que ho il·luminà tot com si fos de dia, i el senyor del castell i els seus servents, sorpresos per la magnitud dels aconteixements, caigueren daltabaix de la timba, sense que mai més se n'hagi sabut res. Des de llavors, el gorg es coneix com el Gorg de les Donzelles.
Una de les més conegudes és la de les Cent Donzelles, que té lloc en dos dels llocs més emblemàtics i més inaccessibles d'aquesta contrada: la Cova del Moro i el Gorg de les Donzelles.
La citada llegenda diu que en els temps de dominació islàmica, el senyor del Castell de Montbui, que s'aixeca en la serra que separa Bigues i Riells de Caldes de Montbui, havia imposat al territori que dominava, entre d'altres tributs, el de cent donzelles que cada any havien de lliurar-li. Un dia, el cristians van simular un torneig amb canyes al peu de les muralles del castell i quan més distrets estaven els guàrdies del castell, es tragueren cadascú d'ells l'arma que duien amagada sota les robes i recuperaren el castell.
Els moros que en sortiren vius van fugir cadascú cap on va poder, mentre que el senyor del castell, amb uns quants dels seus seguidors, va anar a refugiar-se al lloc més inaccessible que coneixia, a Vallderròs, a la cova que des d'aquell dia es coneix com la Cova del Moro.
No obstant, els cristians eren encara massa dèbils per imposar-se en el territori, i els rivals foren capaços de recuperar la fortalesa, però el senyor no va voler-se moure de la seva nova morada, per considerar-la una bona defensa, ja que només s'hi arriba per un estret camí que passa arran de timba després del gorg. Des d'allà es seguia cobrant cada any el tribut de les cent donzelles.
Un any, en un vespre amb una negror i una ventolera que feia esglaiar, les cent noies d'aquell any feien cap cap a la Cova del Moro. Quan van arribar a l'alçada del gorg, va començar la tempesta amb un tro tan esgarrifós que va fer ressonar i comoure tota la timba, que provocà l'alçament de les aigües del gorg i que aquest engolís d'un sol cop les cent donzelles. Ben aviat, del gorg sorgí una llum blanca que ho il·luminà tot com si fos de dia, i el senyor del castell i els seus servents, sorpresos per la magnitud dels aconteixements, caigueren daltabaix de la timba, sense que mai més se n'hagi sabut res. Des de llavors, el gorg es coneix com el Gorg de les Donzelles.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.