Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 1966), en Francisquet a Bigues, on és recordat com un home afable i proper, fou un jurista català de reconeguda trajectòria, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós, entre d'altres impulsor i president del Centre Excursionista de Catalunya, i nebot de Maria del Pilar Maspons i Labrós, més coneguda com a Maria de Bell-lloc. Són tots ells membres il·lustres de la família Maspons, que té la casa pairal a Bigues, als peus dels Cingles de Bertí.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i el 1897 obtingué la càtedra de dret civil a la Universitat d'Oñati, a Guipúscoa. S'especialitzà en dret català, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà com en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. També fou membre comitè assessor de les minories nacionals de la Societat de Nacions i vicepresident del comitè executiu del Congrés de Nacionalitats Minoritàries (1931) i president de l'Association Internationale pour l'Étude des Droits des Minorités de l'Haia. El 1951 fou un dels fundadors de la Societat Catalana d'Economia, que presidí del 1955 al 1958. També fou membre d'honor de l'Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i de la Comissió Codificadora del Dret Català.
Influït per la Renaixença i l’activitat literària del seu pare, va posar en marxa una colla de publicacions encaminades a comentar la vida política i cultural del país. Així, doncs, durant el primer terç del segle XX va col·laborar activament amb publicacions de tota mena, com Catalunya; La Mainada i Fòrum. També va crear tres revistes: Empori, Claris i Clarisme. En la seva variada activitat literària, en la que en ocasions va utilitzar el pseudònim de Blai Einer o Un Estudiante, a banda de nombroses obres de caire jurídic, social i polític, destaca el conte Capcigrany, reeditat el 2017, i la novel·la Miquel Grau.
Va ser un dels pioners de l'excursionisme de casa nostra. Del 1925 al 1931 fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, hereva de la Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya, que al 1923 es va veure obligada a cessar la seva activitat. Una publicació de Norbert Font i Sagué de 1898 titulada Excursió espeleològica a la Bancó, les Barbotes y Singles de Bertí és una mostra excel·lent d'aquelles primeres expedicions que van fer, així com Records d'excursió, obra del mateix Maspons publicada el 1951, que recull caminades i d'altres aventures amb altres destacats pioners excursionistes de la seva època. L’Agrupament Escolta Guia de Bigues i Riells porta el seu nom, i el Grup Excursionista de Bigues i Riells Amics dels Cingles de Bertí es va fundar en el seu record.
En aquest any 2017 s'ha fundat un col·lectiu de juristes que porta el seu nom, amb seu a Bigues i Riells.
Una tesi doctoral de José Manuel García Izquierdo desglossa la figura d'en Maspons i Anglasell.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i el 1897 obtingué la càtedra de dret civil a la Universitat d'Oñati, a Guipúscoa. S'especialitzà en dret català, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà com en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. També fou membre comitè assessor de les minories nacionals de la Societat de Nacions i vicepresident del comitè executiu del Congrés de Nacionalitats Minoritàries (1931) i president de l'Association Internationale pour l'Étude des Droits des Minorités de l'Haia. El 1951 fou un dels fundadors de la Societat Catalana d'Economia, que presidí del 1955 al 1958. També fou membre d'honor de l'Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i de la Comissió Codificadora del Dret Català.
Influït per la Renaixença i l’activitat literària del seu pare, va posar en marxa una colla de publicacions encaminades a comentar la vida política i cultural del país. Així, doncs, durant el primer terç del segle XX va col·laborar activament amb publicacions de tota mena, com Catalunya; La Mainada i Fòrum. També va crear tres revistes: Empori, Claris i Clarisme. En la seva variada activitat literària, en la que en ocasions va utilitzar el pseudònim de Blai Einer o Un Estudiante, a banda de nombroses obres de caire jurídic, social i polític, destaca el conte Capcigrany, reeditat el 2017, i la novel·la Miquel Grau.
Va ser un dels pioners de l'excursionisme de casa nostra. Del 1925 al 1931 fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, hereva de la Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya, que al 1923 es va veure obligada a cessar la seva activitat. Una publicació de Norbert Font i Sagué de 1898 titulada Excursió espeleològica a la Bancó, les Barbotes y Singles de Bertí és una mostra excel·lent d'aquelles primeres expedicions que van fer, així com Records d'excursió, obra del mateix Maspons publicada el 1951, que recull caminades i d'altres aventures amb altres destacats pioners excursionistes de la seva època. L’Agrupament Escolta Guia de Bigues i Riells porta el seu nom, i el Grup Excursionista de Bigues i Riells Amics dels Cingles de Bertí es va fundar en el seu record.
En aquest any 2017 s'ha fundat un col·lectiu de juristes que porta el seu nom, amb seu a Bigues i Riells.
Una tesi doctoral de José Manuel García Izquierdo desglossa la figura d'en Maspons i Anglasell.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.