Originalment conegut amb el nom d'Hortalà, hi ha referències escrites, com a mínim, des del 1260. A finals del segle XV, el mas Hortalà es rebatejà com a Barnils, quan hi entrà un pubill del mas Barnils de Bertí que es va casar amb Joana Hortalà. És una de les masies històricament més importants de Sant Quirze Safaja.
La masia original no tenia, ni de bons tros, les grans dimensions que es veuen avui en dia, i correspon a la part de tramuntana de l'edificació actual. L'any 1807, segons una inscripció de l'actual façana principal, en el mas Barnils van tenir llocs les reformes i ampliacions que li han donat l'aspecte que ha arribat a data d'avui. La part antiga de la masia sembla ser que dataria del segle XVI i, originalment, tenia la façana principal orientada a tramuntana, de la que es conserva l'antic portal adovellat amb alguna finestra a nivell de golfes i primer pis de llinda de pedra i una canal de recollida d'aigua de pedra. En aquesta mateixa façana, a l'alçada de les golfes s'entreveu un portal de llinda de pedra tapiat i posteriorment convertit en finestra. Just a sota d'aquesta finestra, ja en època contemporània, s'hi va obrir la porta que dona accés a la masoveria, nova funcionalitat que es va donar en part a aquest sector de l'edifici.
El cos principal té a la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal actual1 i consta de planta baixa, primer pis i golfes. El cos principal del mas fou ampliat cap a migjorn i la façana de migjorn va passar a ser la façana principal. En aquesta façana, de composició simètrica, és on s'hi obre la porta principal, de llinda de pedra sostinguda per dos pilastres, i a cada costat una petita finestra amb l'entrada enllosada. Al nivell del primer pis hi ha tres balcons amb barana de ferro, essent el balcó central més monumental amb la data de 1807 i un escut amb dues pales creuades i amb la P central amb dues flors a la part superior, a semblança d'un crismó. Al nivell de les golfes s'obre una finestra en els cossos laterals i en el central un balcó de llinda de pedra coronat per una finestra el·líptica. Part de la façana principal original fou coberta per un cos adossat de planta quadrada amb la coberta a dues aigües de planta baixa i primer pis.
A la banda esquerra de la façana principal, entre el primer pis i les golfes es conserva part d'un antic rellotge de sol. La façana està arrebossada i les cantonades estan reforçades amb pedra regular i ben escairada col·locada a mode de cadena cantonera. Al costat de ponent hi ha l'antiga pallissa, de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, on s'hi obre un gran portal d'arc de mig punt davant l'antiga era enllosada. Els annexes situats a la banda de llevant són els que actualment s'han convertit en casa rural.
Està rodejada de camps de cultius de cereals i boscos d'arbres centenaris.
Dins les seves possessions hi ha l'ermita del Roser, una capella consagrada a la Mare de Déu del Roser, erigida el 1701 dalt d'un turó molt a prop del mas Barnils, amb una valuosa imatge de marbre que la presideix i altres d'estil barroc.
La masia original no tenia, ni de bons tros, les grans dimensions que es veuen avui en dia, i correspon a la part de tramuntana de l'edificació actual. L'any 1807, segons una inscripció de l'actual façana principal, en el mas Barnils van tenir llocs les reformes i ampliacions que li han donat l'aspecte que ha arribat a data d'avui. La part antiga de la masia sembla ser que dataria del segle XVI i, originalment, tenia la façana principal orientada a tramuntana, de la que es conserva l'antic portal adovellat amb alguna finestra a nivell de golfes i primer pis de llinda de pedra i una canal de recollida d'aigua de pedra. En aquesta mateixa façana, a l'alçada de les golfes s'entreveu un portal de llinda de pedra tapiat i posteriorment convertit en finestra. Just a sota d'aquesta finestra, ja en època contemporània, s'hi va obrir la porta que dona accés a la masoveria, nova funcionalitat que es va donar en part a aquest sector de l'edifici.
El cos principal té a la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal actual1 i consta de planta baixa, primer pis i golfes. El cos principal del mas fou ampliat cap a migjorn i la façana de migjorn va passar a ser la façana principal. En aquesta façana, de composició simètrica, és on s'hi obre la porta principal, de llinda de pedra sostinguda per dos pilastres, i a cada costat una petita finestra amb l'entrada enllosada. Al nivell del primer pis hi ha tres balcons amb barana de ferro, essent el balcó central més monumental amb la data de 1807 i un escut amb dues pales creuades i amb la P central amb dues flors a la part superior, a semblança d'un crismó. Al nivell de les golfes s'obre una finestra en els cossos laterals i en el central un balcó de llinda de pedra coronat per una finestra el·líptica. Part de la façana principal original fou coberta per un cos adossat de planta quadrada amb la coberta a dues aigües de planta baixa i primer pis.
A la banda esquerra de la façana principal, entre el primer pis i les golfes es conserva part d'un antic rellotge de sol. La façana està arrebossada i les cantonades estan reforçades amb pedra regular i ben escairada col·locada a mode de cadena cantonera. Al costat de ponent hi ha l'antiga pallissa, de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, on s'hi obre un gran portal d'arc de mig punt davant l'antiga era enllosada. Els annexes situats a la banda de llevant són els que actualment s'han convertit en casa rural.
Està rodejada de camps de cultius de cereals i boscos d'arbres centenaris.
Dins les seves possessions hi ha l'ermita del Roser, una capella consagrada a la Mare de Déu del Roser, erigida el 1701 dalt d'un turó molt a prop del mas Barnils, amb una valuosa imatge de marbre que la presideix i altres d'estil barroc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.