Els Cingles de Bertí presenten un clima mediterrani que es defineix de muntanya mitjana. Quan més cap al nord els Cingles estem, més contrastos ens trobarem entre fred i calor, que és un dels trets més típics de la Catalunya Central.
A l'estiu, de dies, el fons de la vall és globalment més xafogós que els vessants muntanyosos; de nits, en canvi, els sots i la vall es refresquen més ràpidament. Es recomana prendre precaucions si es fa una caminada en aquesta època de l'any, ja que és habitual que les temperatures s'enfilin força, a banda d'altres aspectes, com poden ser la deshidratació o les insolacions.
A l'hivern sol passar semblantment, però cal distingir les èpoques atmosfèricament mogudes, quan fa més fred als llocs alts, dels de bonança climatològica. Aquestes jornades de bonança són freqüents, en les quals l'aire fred es manté en situació anticiclònica, és a dir, quiet. En aquestes condicions, l'aire fred, més pesat, tendeix a acumular-se al fons de les valls, obligant a l'aire calent a enfilar-se pels vessants muntanyosos laterals. Aquesta situació, juntament amb la major insolació dels pendents de solell, causa el fenòmen de la inversió tèrmica, que provoca que faci més fred a les fondalades que a les zones més altes. Això força que a les fondalades siguin força habituals les glaçades i les gelades, així com la boira baixa, que els matins remunta les valls omplint-les d'humitat.
A l'estiu, de dies, el fons de la vall és globalment més xafogós que els vessants muntanyosos; de nits, en canvi, els sots i la vall es refresquen més ràpidament. Es recomana prendre precaucions si es fa una caminada en aquesta època de l'any, ja que és habitual que les temperatures s'enfilin força, a banda d'altres aspectes, com poden ser la deshidratació o les insolacions.
A l'hivern sol passar semblantment, però cal distingir les èpoques atmosfèricament mogudes, quan fa més fred als llocs alts, dels de bonança climatològica. Aquestes jornades de bonança són freqüents, en les quals l'aire fred es manté en situació anticiclònica, és a dir, quiet. En aquestes condicions, l'aire fred, més pesat, tendeix a acumular-se al fons de les valls, obligant a l'aire calent a enfilar-se pels vessants muntanyosos laterals. Aquesta situació, juntament amb la major insolació dels pendents de solell, causa el fenòmen de la inversió tèrmica, que provoca que faci més fred a les fondalades que a les zones més altes. Això força que a les fondalades siguin força habituals les glaçades i les gelades, així com la boira baixa, que els matins remunta les valls omplint-les d'humitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.