Sant Pere de Valldeneu és una recollida església coneguda ja al 1007, situada en un petit replà als peus dels Cingles de Bertí, que tanquen el panorama a ponent, i forma part del terme de Sant Martí de Centelles, a la comarca d'Osona. En aquelles èpoques va ser l'església parroquial de Valle Danielis o Vilar Daniel i era una de les set parròquies que formava part del terme del castell de Centelles, primer baronia i que, posteriorment, va esdevenir comtat.
L'església consta d'una nau capçada per un absis semicircular, mentre que en èpoques posteriors van afegir-s'hi tota una sèrie de capelles laterals. L'absis, orientat a l'est com en la majoria de construccions romàniques, té una sèrie de tretze arcuacions cegues, de les que només deu en són visibles, i annexat hi ha una absidiola sense decoració ni finestres. La nau, coberta per una volta d'ametlla, no dóna senyals de l'existència tant de l'absis com de l'absidiola.
Va patir tota una sèrie de modificacions durant el segle XVI, l'element més destacat de les quals sembla ser que és el campanar de torre que es troba a ponent de l'edificació, al costat de la façana d'entrada, de planta quadrada i força rabassut. El portal d'accés a l'església és d'arc de mig punt adovellat, coronat per una rosassa.
Al costat de la façana es poden veure tot un seguit de panteons, amb unes lloses que contenen gravats de l'època medieval; i davant per davant hi ha el cementiri.
Pràcticament adossades a la parròquia, en un nivell un xic inferior, hi ha ca n'Esglésies, on en el portal adovellat es marca l'any 1599, mentre que la rectoria es troba força allunyada de l'església, i can Ton. Són dues masies adossades que consten de planta i pis i es troba assentades directament sobre la roca calcària amb pendent lleugerament pronunciat al sector sud seguint el terreny natural. La tècnica constructiva utilitzada en ambdues masies es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental. Les façanes orientades al nord també són cegues i es trobes situada a encara no 2 metres del mur sud de l'església de Sant Pere de Valldeneu.
L'església consta d'una nau capçada per un absis semicircular, mentre que en èpoques posteriors van afegir-s'hi tota una sèrie de capelles laterals. L'absis, orientat a l'est com en la majoria de construccions romàniques, té una sèrie de tretze arcuacions cegues, de les que només deu en són visibles, i annexat hi ha una absidiola sense decoració ni finestres. La nau, coberta per una volta d'ametlla, no dóna senyals de l'existència tant de l'absis com de l'absidiola.
Va patir tota una sèrie de modificacions durant el segle XVI, l'element més destacat de les quals sembla ser que és el campanar de torre que es troba a ponent de l'edificació, al costat de la façana d'entrada, de planta quadrada i força rabassut. El portal d'accés a l'església és d'arc de mig punt adovellat, coronat per una rosassa.
Al costat de la façana es poden veure tot un seguit de panteons, amb unes lloses que contenen gravats de l'època medieval; i davant per davant hi ha el cementiri.
Pràcticament adossades a la parròquia, en un nivell un xic inferior, hi ha ca n'Esglésies, on en el portal adovellat es marca l'any 1599, mentre que la rectoria es troba força allunyada de l'església, i can Ton. Són dues masies adossades que consten de planta i pis i es troba assentades directament sobre la roca calcària amb pendent lleugerament pronunciat al sector sud seguint el terreny natural. La tècnica constructiva utilitzada en ambdues masies es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental. Les façanes orientades al nord també són cegues i es trobes situada a encara no 2 metres del mur sud de l'església de Sant Pere de Valldeneu.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.