La pota de la lloba

La pota de la lloba
La pota de la lloba
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
La masia de la Madella, situada a la sortida de la vall de Sant Miquel del Fai, a mig camí entre aquest antic priorat i paratge natural de gran bellesa i la població de Riells del Fai, és una edificació d'estil gòtic tardà (segle XVII) amb diversos cossos afegits, situada en el recinte que tanca un barri, on a més hi trobem pallisses i estables per als animals.

L'edifici principal és de grans dimensions, de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos d'amplada i coberta a dues aigües. Les obertures estan emmarcades amb carreus escairats de pedra sorrenca de la zona i el portal és d'arc de mig punt adovellat.

No excessivament lluny de la masia hi ha l'antic molí, en avançat estat d'enrunament, i la seva corresponent bassa.


0

Els Sots Feréstecs

L'aparició de la novel·la Els Sots Feréstecs l'any 1901 marca l'inici d'una de les millors èpoques de la literatura catalana. Escrita per Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 1855 - Sant Joan de les Abadesses, 1910), va ser publicada en 20 entregues, a mesura que les anava escrivint, a La Veu de Catalunya, on exercia de crític d'art, tot i que no gaire més tard ja es publicà com a llibre. Casellas la va qualificar com a "novel·la poemàtica", ja que fa servir la llengua a l'estil de la poesia en concedir a les paraules un valor autònom com a "estructura material". En cap moment descriu la realitat rural catalana, sinó que la fa servir com a punt de partida. El tret modernista més clar de l'obra és la subjectivitat de l'autor vers la realitat que l'envolta, situació que es troba en mossèn Llàtzer, el protagonista de l'obra.

Montmany va patir al segle XIX un procés de decadència i despoblament, ja que es tracta d'un nucli de muntanya allunyat de la principal via de comunicació de la zona. Mossèn Llàtzer pateix un conflicte amb els feligresos. mossèn Parellada, rector de Sant Pau de Montmany entre el 1791 i el 1814, ja tingué problemes per cobrar els delmes dels feligresos, podria ser l'inici del conflicte, que continua amb mossèn Darrer, rector des del 1825, que dugué als súbdits als tribunals eclesiàstics per aquest mateix motiu, que junt amb que feia servir la parròquia de paller, va agreujar el conflicte. Aquest va acabar en dos assalts a la rectoria contra el capellà, que va salvar la vida saltant del segon pis, deixant abandonada la parròquia.


0

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com