dimecres, 25 de febrer de 2009

El Tenes

El Tenes neix als altiplans del Moianès, a la serra de la Sauva Negra, rebent en els seus orígens el nom de riera de Castellcir, ja que passa just per davant de l'església romànica de Sant Andreu de Castellcir. Per la pròpia natura del terreny (roques calcàries fàcilment erosionables), s'encaixa molt ràpidament, formant pintorescs gorgs i saltants d'aigua, els més destacats dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja i Riells del Fai, destacant els de l'entorn de Sant Miquel del Fai, on rep, per l'esquerra, després de tres espectaculars saltants d'uns centenar de metres d'alçada en el seu conjunt, el Rossinyol.

A partir d'aquest punt, ja en el terme de Bigues i Riells, i després de la unió de diversos torrents que baixen del Bertí i zones properes en el Gorg de Vallderròs, lloc d'una singularitat especial i font de moltes de les llegendes del lloc, s'obre a la depressió del Vallès, destacant el torrent de Vallderròs, tributari per l'esquerra a l'alçada de Riells, i una gran quantitat de gorgs. Just abans del nucli de Bigues té un altre parell de racons destacables, les Barbotes i l'Avencó. Aquesta zona és la capçalera del que es coneix com la vall del Tenes, formada pels municipis de Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d'Amunt i Lliçà de Vall, vertebrats tots ells pel riu. Després de creuar de nord a sud el municipi de Parets del Vallès, s'uneix per la dreta al Besòs entre Montmeló i Mollet del Vallès, en un entorn plenament industrialitzat.


dimarts, 17 de febrer de 2009

De Sant Miquel Sesperxes a la Trona

Aquesta fàcil i tranquil·la ruta té l'atractiu d'oferir una visió pràcticament íntegra del que és la vall del Congost, que separa els Cingles de Bertí del veí massís del Montseny. A més a més, ens porta a dalt de la Trona, un penyal rocós que sobressurt de la cinglera i que n'és un dels llocs més característics, a part d'un lloc on es possible que ens hi trobem algun escalador, ja que també és una via d'escalada.

Powered by Wikiloc


diumenge, 8 de febrer de 2009

La dona d'aigua

La dona d'aigua
Diosa
Carregat originalment per AOJ (Angel Ortuño)
i utilitzada amb el seu consentiment
Model: Nefershu
L'òpera La dona d'aigua es va estrenar el 27 de juny de 1911 al teatre Eldorado, altrament conegut com a teatre de Catalunya, que es trobava ubicat a la plaça de Catalunya de Barcelona. La lletra havia corregut a càrrec de Joan Trias i Fàbregas (Sabadell, 1883 - 1955), que la va escriure a l'any 1909 basant-se en una de les llegendes del gorg de Vallderròs, a Riells del Fai, tot i que hi ha moltes llegendes semblants en molts altres llocs de Catalunya i que, qualssevol d'elles, hauria pogut servir de punt de partida. La primera edició impresa d'aquesta òpera va ser publicada al mateix any de la seva estrena.

L'obra s'enmarca dins el corrent modernista predominant de l'època. Es veu un punt de contacte entre la tradició popular i el gust literari dels inicis dels segle XX, on les dones d'aigua i les fades són uns dels símbols modernistes de l'ideal en contrposició amb el realisme interessat de la burgesia, on pertanyia l'autor. Està estructurada en quatre cants, que van ser titulats Gorg de Vallderròs, Dintre la llar, Fora l'era i Retorn al gorg.


dilluns, 2 de febrer de 2009

El camí ramader dels Cingles de Bertí

La transhumància

La transhumància és la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any: pastures d'estiu o agostejadors (a muntanya) i pastures d'hivern (a la plana).

Les zones de pastura estival eren:

Les pastures d'hivern eren: