Un llibre recull l'essència patrimonial dels Cingles de Bertí

És obra de l'autor local Jesús Cano i es presenta en avançament editorial per a la premsa, dilluns 23 de març.

Els Cingles de Bertí són les cingleres i relleus que separen el Vallès de l'altiplà del Moianès; un element que marca els diferents municipis que en formen part. Ara i, per primera vegada, l'essència d'aquests cingles queda reflectida en un llibre: "El Bertí, flaixos d'una cinglera", del fotògraf de Bigues i Riells, Jesús Cano Sánchez. Aquest llibre, eminentment fotogràfic de 180 pàgines i en un format de 205x240 mm, intenta mostrar l'essència patrimonial a nivell arquitectònic, històric, natural i geològic dels Cingles de Bertí. L'obra la coediten els ajuntaments de Bigues i Riells, l'Ametlla del Vallès, la Garriga, Sant Martí de Centelles i Sant Quirze Safaja; la Fundació Maurí, de la Garriga; Òmnium Cultural; el Forn d'Obra Duran, de Bigues; l'Hotel Molí de la Torre, també de Bigues; la Impremta Galobart, de Santa Eulàlia de Ronçana, i el propi autor.

El llibre, en paraules de l'autor, no pretén que sigui cap guia excursionista ni cap catàleg exhaustiu de patrimoni, flora i fauna, sinó una porta d'entrada a tothom qui vulgui apropar-se i descobrir aquesta cinglera que ha estat, tradicionalment, un lloc de frontera, sovint oblidada, en gran part pel veïnatge del Montseny.

El fet que no existís cap publicació que tracti els Cingles de Bertí d'una manera unitària i que tampoc hi hagi un llibre que reculli una bona col·lecció de fotografies de la zona, va ser el punt de partida de Jesús Cano i Marcel Galobart, els dos ideòlegs del projecte. La idea s'ha tirat endavant amb la col·laboració de Mn. Antoni Pladevall, historiador; Maria Àngels Bonet, especialista en etnobotànica; Carles Roqué i Pau, professor titular de Geodinàmica Externa i Geomorfologia de la Universitat de Girona i de l'Eva Cano Ventura, correctora del Diari de Girona.

Hi ha precedents de llibres relacionats amb els cingles

Hi ha diversos llibres i escrits relacionats d'alguna manera o altra amb els Cingles de Bertí, publicacions que van des del segle XVIII fins als nostres dies. Les més antigues són més aventureres i recullen observacions sobre el terreny, com el "Diario de los viajes hechos en Cataluña" de Francisco de Zamora, de finals del segle XVIII, o publicacions del XIX, com una publicació francesa d'Alexandre de Laborde o el diccionari de Pascual Madoz, entre d'altres; generalment centrades en Sant Miquel del Fai i alguna aventura espeleològica.

També d'aquest segle trobem un recull de caire més folklòric i popular o llegendes de la zona dels germans Maspons i Labrós. Al llarg del segle XX van aparèixer publicacions de caire històric, per exemple, la "Història del Santuari de Puiggraciós" de Josep Maurí; un recull històric de Mn. Antoni Pladevall sobre Sant Martí de Centelles, Sant Miquel Sesperxes i Sant Pere de Bertí. Aquest segle s'ha publicat un estudi sobre el Castell de Sant Martí de Centelles, dirigit per Jaume Oliver, a banda d'altres llibres d'àmbit més local en els diversos pobles de la zona. També, en aquests darrers anys, s'han publicat algunes guies excursionistes, però cap d'elles arriba a englobar els Cingles de Bertí com un tot.

Convocatòria

• Presentació pública oberta a tothom, també als mitjans de comunicació: Divendres, 27 de març a les 20 hores al Centre Cívic i Cultural de Riells del Fai (carrer Doctor Zamenhoff 38), a Riells del Fai.

Nota de premsa enviada per l'ajuntament de Bigues i Riells el dia 17 de març de 2015.