D'aquestes ruïnes no se'n troba cap referència ni a la documentació ni sobre el terreny. El que sí es troben son les ruïnes de la Serra, de la que es detecta el bon carreu als seus llenços de parets més antigues. Potser fos la casa on es reunien els delmes que la cartoixa de Montealegre1 percebia sobre la parròquia.
Antigament, les campanes de l'església les tocava el mateix rector que, per tant, també era campaner. Tocava diàriament els tocs de Missa i el d'Ave Maria i, quan era convenient, també el de bon temps. No obstant, en dies de difunts o exèquies, qui feia els tocs corresponents eren o bé el sagristà o bé els obrers.
A l'any 1936, com tantes esglésies arreu del país, Sant Pere de Bertí fou profanada i varen destruïts els seus altars i campanes. Al 1998, el llavors propietari de la rectoria de Bertí, Vicenç Mas, de Sabadell, va col·locar la campana actual que llueix l'espadanya de Bertí, de nom Clara.
1L'any 1731, la cartoixa de Montalegre tenia, segons la documentació, els delmes (o una part) de diferents indrets del Vallès, del Maresme i del Moianès, entre ells Sant Pere de Bertí.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.