El castell de Sant Martí, també anomenat en ocasions castell de Centelles, tot i que aquesta darrera denominació no seria correcta, es troba en el terme de Sant Martí de Centelles, i és un dels exemples més importants de fortificació medieval i moderna del nostre país. Malgrat que la major part de l'estructura que es conserva és dels segles XV i XVI, el castell ja existia amb el nom de castell de Sant Esteve l'any 898. Originàriament, doncs, va ser un castell fronterer.
Es troba dalt d'un cim afuat que es desprèn de la serra o costa de Sant Martí i s'aixeca uns 200 metres de la seva base.
El castell i la seva església, originàriament anomenats de Sant Esteve, són esmentats l'any 898 en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda, feta pel bisbe de Vic, Gotmar. El seu domini pertanyia inicialment als comtes d'Osona.
Després passà a la família Centelles, feudataris dels comtes de Barcelona que en devien posseir el domini eminent. L'any 1041 consta documentat Guadall I de Centelles, el qual prengué el cognom d'una vila situada als peus del castell on ara hi ha la parròquia de Sant Martí de Centelles i on hi havia la casa forta, protegida pel monestir de Santa Maria de l'Estany, on residia aquesta família, però els Centelles no apareixen com a senyors del castell fins a principis del segle XIII. De l'any 1211 és el primer testament en què un Centelles ordena ser enterrat a la capella del castell, senyal que la família ja el senyoreja. Va ser important com a plaça senyorial, des de la qual dominava una extensa baronia que aplegava els actuals municipis de Balenyà, Centelles, Sant Martí de Centelles i Sant Quirze Safaja. Es coneixen contínues ampliacions del patrimoni de la família Centelles per enllaços matrimonials i la seva actuació com a procuradors dels béns de la casa dels Montcada quan aquests es traslladaren fora de Catalunya.
Els Centelles van participar activament, servint amb les armes, en les empreses dels reis catalans Així, Pere el Cerimoniós va tenir com a majordom Gilabert de Centelles. Les notícies documentals sobre l'edifici del castell se centren en el període bèl·lic de la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II, l'anomenada Guerra civil catalana (1462-1472). El 1464 amb una bombarda fou enderrocada una part del castell sobirà pels partidaris del rei. La capitulació arribà l'abril de 1465 després de llarg setge i aleshores el rei Pere IV, anomenat Conestable de Portugal, rei dels catalans disposà la reparació del castell i l'ampliació de les fortificacions. En aquest període es van alternar els enfrontaments bèl·lics pel control del castell amb els treballs d'ampliació i ornamentació necessaris per convertir-lo en una residència reial.
A principi del segle XV els Centelles havien deixat de viure al castell per traslladar-se a la vila de Santa Coloma de Vinyoles, que és l'actual municipi de Centelles. Van conservar, però, el títol de senyors o barons de Centelles. L'any 1599, el rei d'Espanya Felip III va crear el comtat de Centelles per a la família que el 1720 s'unirà amb els Pignatelli.
El castell va ser, a més, punt de reunió de tropes en més d'una ocasió durant la Guerra dels Segadors, (1640-1659), i també al començament de la Guerra de Successió (1705) va ser la zona des de la qual els miquelets vigatans partidaris de l'arxiduc Carles van bloquejar les tropes felipistes del virrei Velasco. Durant la Guerra del Francès, les tropes franceses del general Saint-Cyr, el 1809, van ocupar la població de Centelles i el castell i en varen volar una part. En el decurs de les guerres carlines, les partides el van convertir en un dels caus des dels qual atacaven les poblacions veïnes.
La decadència del castell va començar al segle XVIII, amb la guerra de Successió, però es va precipitar durant el segle XIX, perquè durant les guerres carlines s'hi va instal·lar un escamot que va fer volar les parets. Al final d'aquest segle els Centelles traslladaren les peces de valor que s'hi conservaven a altres casals de la família fins a restar el castell abandonat i espoliat.
La major part dels vestigis que s'han conservat del castell de Sant Martí són d'estil gòtic i corresponen a les obres fetes durant el segle XV. La planta del castell s'adapta, dibuixant una mena de triangle, a la topografia del cim on és situat. La muralla té una llargària d'aproximadament 200 metres i una amplada de 80 metres en la part més gran. Les parts més antigues conservades es creu que corresponen al recinte sobirà, encinglerat en una roca situada gairebé al centre geomètric del conjunt, on els murs construïts amb petits carreuons, simplement escairats i totalment adaptats a la topografia dibuixen algunes estances de planta rectangular, la funció de les quals i cronologia no es pot precisar exactament.
Es troba dalt d'un cim afuat que es desprèn de la serra o costa de Sant Martí i s'aixeca uns 200 metres de la seva base.
El castell i la seva església, originàriament anomenats de Sant Esteve, són esmentats l'any 898 en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda, feta pel bisbe de Vic, Gotmar. El seu domini pertanyia inicialment als comtes d'Osona.
Després passà a la família Centelles, feudataris dels comtes de Barcelona que en devien posseir el domini eminent. L'any 1041 consta documentat Guadall I de Centelles, el qual prengué el cognom d'una vila situada als peus del castell on ara hi ha la parròquia de Sant Martí de Centelles i on hi havia la casa forta, protegida pel monestir de Santa Maria de l'Estany, on residia aquesta família, però els Centelles no apareixen com a senyors del castell fins a principis del segle XIII. De l'any 1211 és el primer testament en què un Centelles ordena ser enterrat a la capella del castell, senyal que la família ja el senyoreja. Va ser important com a plaça senyorial, des de la qual dominava una extensa baronia que aplegava els actuals municipis de Balenyà, Centelles, Sant Martí de Centelles i Sant Quirze Safaja. Es coneixen contínues ampliacions del patrimoni de la família Centelles per enllaços matrimonials i la seva actuació com a procuradors dels béns de la casa dels Montcada quan aquests es traslladaren fora de Catalunya.
Els Centelles van participar activament, servint amb les armes, en les empreses dels reis catalans Així, Pere el Cerimoniós va tenir com a majordom Gilabert de Centelles. Les notícies documentals sobre l'edifici del castell se centren en el període bèl·lic de la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II, l'anomenada Guerra civil catalana (1462-1472). El 1464 amb una bombarda fou enderrocada una part del castell sobirà pels partidaris del rei. La capitulació arribà l'abril de 1465 després de llarg setge i aleshores el rei Pere IV, anomenat Conestable de Portugal, rei dels catalans disposà la reparació del castell i l'ampliació de les fortificacions. En aquest període es van alternar els enfrontaments bèl·lics pel control del castell amb els treballs d'ampliació i ornamentació necessaris per convertir-lo en una residència reial.
A principi del segle XV els Centelles havien deixat de viure al castell per traslladar-se a la vila de Santa Coloma de Vinyoles, que és l'actual municipi de Centelles. Van conservar, però, el títol de senyors o barons de Centelles. L'any 1599, el rei d'Espanya Felip III va crear el comtat de Centelles per a la família que el 1720 s'unirà amb els Pignatelli.
El castell va ser, a més, punt de reunió de tropes en més d'una ocasió durant la Guerra dels Segadors, (1640-1659), i també al començament de la Guerra de Successió (1705) va ser la zona des de la qual els miquelets vigatans partidaris de l'arxiduc Carles van bloquejar les tropes felipistes del virrei Velasco. Durant la Guerra del Francès, les tropes franceses del general Saint-Cyr, el 1809, van ocupar la població de Centelles i el castell i en varen volar una part. En el decurs de les guerres carlines, les partides el van convertir en un dels caus des dels qual atacaven les poblacions veïnes.
La decadència del castell va començar al segle XVIII, amb la guerra de Successió, però es va precipitar durant el segle XIX, perquè durant les guerres carlines s'hi va instal·lar un escamot que va fer volar les parets. Al final d'aquest segle els Centelles traslladaren les peces de valor que s'hi conservaven a altres casals de la família fins a restar el castell abandonat i espoliat.
La major part dels vestigis que s'han conservat del castell de Sant Martí són d'estil gòtic i corresponen a les obres fetes durant el segle XV. La planta del castell s'adapta, dibuixant una mena de triangle, a la topografia del cim on és situat. La muralla té una llargària d'aproximadament 200 metres i una amplada de 80 metres en la part més gran. Les parts més antigues conservades es creu que corresponen al recinte sobirà, encinglerat en una roca situada gairebé al centre geomètric del conjunt, on els murs construïts amb petits carreuons, simplement escairats i totalment adaptats a la topografia dibuixen algunes estances de planta rectangular, la funció de les quals i cronologia no es pot precisar exactament.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.