Pas que guanya els cingles de Bertí, damunt Puiggraciós, als límits dels termes de Sant Quirze Safaja i de Bigues i Riells. Conegut originàriament com a grau de Can Mestret, el grau Mercader rep aquest nom perquè servia per anar els dijous al mercat de Granollers i perquè l'utilitzaven els mercaders per comerciar amb els pagesos dels Cingles. Era el grau més important del poble de Bertí, ja que en el coll de can Tripeta (abans coll de l'Ampolla perquè hi havia una casa amb aquest nom) és on es creuen tots els camins: el de Puig-Graciós cap a l'Ametlla, el de Riells i el de Figaró.
L'antic grau Mercader va quedar inutilitzat per la construcció del que havia de ser la carretera de l'Ametlla cap a Centelles pel poble de Bertí, que finalment s'ha quedat en pista. Aquesta carretera va construir-se entre els anys 1942 i 1944 a càrrec d'un empresari de Granollers anomenat Torres i a pic i pala, ja que els únics ajuts eren carros, cavalls i mules. Hi van treballar una trentena de persones de Granollers i jornalers de les cases del Serrat. El pressupost fou de 500000 pessetes de l'època (poc més de 3000 €), dividides en 300000 (1800 €) pel tram de l'Ametlla al coll de can Tripeta i en 200000 (1200 €) des del peu de la cinglera fins a Bertí, que van ser aportades per Jaume Lleonart, l'amo del Traver de Bertí. El pressupost va quedar curt i l'empresari que la va construir va haver d'afegir-hi 40000 pessetes (240 €) més. Per tenir una referència monetària d'aquests imports, segons un article publicat a la revista Presència, que surt amb El 9 Nou, el 22 de febrer del 2002, el valor adquisitiu d'1 pesseta de l'any 1942 era l'equivalent al de 0'573 euros l'any 2002.
Les obres van ser tota una odissea, a causa dels importants desnivells a salvar i de les condicions de treball. Serveixi com a exemple que per barrinar la cinglera, per poder posar la dinamita i fer esclatar les roques, era habitual haver de penjar un home d'una corda i un altre anar-hi tirant aigua al forat perquè pogués avançar amb la barrina. Aquestes explosions van provocar que el grau original quedés mort per culpa de les pedres que van enterrar-lo, però 50 anys més tard va ser rehabilitat per una colla de gent de Bigues. Si ens fixem, en alguns trams es poden veure clarament els murs en sec, sense ciment, que van construir-se.
La pista del grau Mercader és, també, un magnífic mirador del Vallès. A mesura que es va guanyant alçada la vista va obrint-se i, en dies molt clars, s'arriba a veure la serralada Litoral i Barcelona, amb Collserola i Montjuïc i la mar Mediterrània al fons.
A principis de la dècada de 1990, un col·lectiu de persones de Bigues van recuperar el grau, que va tornar a quedar molt malmès a causa dels incendis de 1994.
L'antic grau Mercader va quedar inutilitzat per la construcció del que havia de ser la carretera de l'Ametlla cap a Centelles pel poble de Bertí, que finalment s'ha quedat en pista. Aquesta carretera va construir-se entre els anys 1942 i 1944 a càrrec d'un empresari de Granollers anomenat Torres i a pic i pala, ja que els únics ajuts eren carros, cavalls i mules. Hi van treballar una trentena de persones de Granollers i jornalers de les cases del Serrat. El pressupost fou de 500000 pessetes de l'època (poc més de 3000 €), dividides en 300000 (1800 €) pel tram de l'Ametlla al coll de can Tripeta i en 200000 (1200 €) des del peu de la cinglera fins a Bertí, que van ser aportades per Jaume Lleonart, l'amo del Traver de Bertí. El pressupost va quedar curt i l'empresari que la va construir va haver d'afegir-hi 40000 pessetes (240 €) més. Per tenir una referència monetària d'aquests imports, segons un article publicat a la revista Presència, que surt amb El 9 Nou, el 22 de febrer del 2002, el valor adquisitiu d'1 pesseta de l'any 1942 era l'equivalent al de 0'573 euros l'any 2002.
Les obres van ser tota una odissea, a causa dels importants desnivells a salvar i de les condicions de treball. Serveixi com a exemple que per barrinar la cinglera, per poder posar la dinamita i fer esclatar les roques, era habitual haver de penjar un home d'una corda i un altre anar-hi tirant aigua al forat perquè pogués avançar amb la barrina. Aquestes explosions van provocar que el grau original quedés mort per culpa de les pedres que van enterrar-lo, però 50 anys més tard va ser rehabilitat per una colla de gent de Bigues. Si ens fixem, en alguns trams es poden veure clarament els murs en sec, sense ciment, que van construir-se.
La pista del grau Mercader és, també, un magnífic mirador del Vallès. A mesura que es va guanyant alçada la vista va obrint-se i, en dies molt clars, s'arriba a veure la serralada Litoral i Barcelona, amb Collserola i Montjuïc i la mar Mediterrània al fons.
A principis de la dècada de 1990, un col·lectiu de persones de Bigues van recuperar el grau, que va tornar a quedar molt malmès a causa dels incendis de 1994.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.