El tudó

El tudó (Columba palumbus) és un columbiforme molt popular, força estès per Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient mitjà. A la península Ibèrica és el tipus de colom més gran, ja que mesura entre 38 i 44,5 centímetres de longitud per un pes que oscil·la entre 300 i 600 grams aproximadament. Un dels seus trets més característics són les inconfusibles taques blanques que presenta als costats del coll i a la part superior de les ales. El seu plomatge és d'un color gris blavós a la zona dorsal, mentre que a la part inferior el color s'aclareix, tot agafant uns tints vinosos al pit i acabant a la cua amb una banda negra. La seva estructura és molt robusta, el cap, en relació amb el cos, és molt petit, mentre que les ales i la cua són més llargues que les dels altres coloms europeus (la seva envergadura alar oscil·la entre els 68 i el 80 centímetres i la seva cua en mesura entre 14 i 18). El bec, d'uns 2 centímetres de longitud, és ataronjat i les potes, que mesuren entre 2,5 i 3 centímetres, són vermelloses.

A la península Ibèrica es divideixen en grups sedentaris, que també realitzen desplaçaments locals, i els milions de tudons del centre i nord d'Europa que a la tardor es presenten per a la hivernada a través dels passos tradicionals del Pirineu basco-navarrès. Com a zones de niar busquen terrenys plans, en alzinars preferiblement, així com en pinedes i eucaliptus. A la península Ibèrica n'hi trobem tot l'any, mentre que al nord i a l'est d'Europa només l'hi veurem en períodes estivals.

A partir del març es pot veure el característic vol amorós del mascle, amb sonors cops d'ala al seu vol de paràbola ascendent, que interromp amb una caiguda amb les ales alçades de punta al cel. La cria se succeeix d'abril a agost, generalment dues postes de dos ous blancs, dipositats al seu niu situat als arbres, que és de construcció fràgil en forma de plataforma poc espesa a base de palets secs. Fora de les èpoques de cria solen formar grans estols. Sol ser força espantadís, però en zones on no se'ls persegueix són bastant confiats.

Sol menjar matèria vegetals com fulles tendres dels arbres i plants herbàcies com cariofil·làcies, asteràcies i brassicàcies, brots d'arbres, herba, llavors i aments, on prefereix les gramínees i els pinyons. També poden consumir alguns fruits que troben en boscos oberts i en zones de pasturatge. A la tardor no li fan lletjos a les glans ni a les figues. Complementen la dieta amb larves i crisàlides de formigues i d'altres insectes i invertebrats. Per a banyar-se i beure necessiten d'aigües tranquil·les.

El seu cant és una cant greu, relativament similar al dels mussols.