El segle XIX va comportar l'especialització agrícola i l'aparició de les primeres indústries, així com la consolidació de les transformacions econòmiques iniciades en el segle XVIII. També va suposar l'expansió del conreu de la vinya en, sobretot en les dècades del 1860 i del 1870, que van provocar l'aparició d'aquest conreu fins i tot en zones elevades, com ara el Montseny, el Corredor i, també, els Cingles de Bertí, mitjançant la construcció de feixes. L'eufòria vitícola, però, s'esvaí amb la fil·loxera del anys 1883 a 1893, destacant la del 1885. Això va suposar el cop de gràcia definitiu a la població dels Cingles, reduint-se cada cop més.
El segle XX ha portat als Cingles la construcció de la pista de l'Ametlla a Centelles, en la dècada del 1940, prevista inicialment per evitar l'aïllament en que va anar quedant el Bertí amb el pas dels anys, però que ha quedat sense asfaltar i que ara només utilitzen els pocs veïns neorurals que hi ha fet cap aquests darrers anys, els forestals i els excursionistes de cap de setmana que s'apropen per aquestes contrades. La carretera que sí ha estat construïda fins al final és la de Sant Feliu de Codines a Sant Miquel del Fai, declarat indret d'interès turístic, i que connecta cap al nord amb la carretera de Centelles mitjançant una pista forestal que s'ha asfaltat.
L'especial situació dels Cingles va provocar, entre les dècades de 1920 i 1930, la construcció d'un parell de sanatoris tuberculosos (Puigdolena, on va estar-hi el poeta lleidatà Màrius Torres, i mas Badó), però que actualment cap dels dos compleix la funcionalitat pels qual van ser construïts.
Els indendis forestals han estat una de les modernes xacres contra les quals han hagut de lluitar els Cingles de Bertí, en especial el de l'estiu de 1994, que va devastar-ne una bona part. Les pluges de la següent tardor van comportar unes inundacions que, sobretot a la Vall del Tenes, són encara recordades.
Ja en el segle XXI, els Cingles de Bertí han estat inclosos, en el seu sector del Vallès Oriental i de la recentment creada comarca del Moianès, dins del PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) per la Generalitat de Catalunya.
El segle XX ha portat als Cingles la construcció de la pista de l'Ametlla a Centelles, en la dècada del 1940, prevista inicialment per evitar l'aïllament en que va anar quedant el Bertí amb el pas dels anys, però que ha quedat sense asfaltar i que ara només utilitzen els pocs veïns neorurals que hi ha fet cap aquests darrers anys, els forestals i els excursionistes de cap de setmana que s'apropen per aquestes contrades. La carretera que sí ha estat construïda fins al final és la de Sant Feliu de Codines a Sant Miquel del Fai, declarat indret d'interès turístic, i que connecta cap al nord amb la carretera de Centelles mitjançant una pista forestal que s'ha asfaltat.
L'especial situació dels Cingles va provocar, entre les dècades de 1920 i 1930, la construcció d'un parell de sanatoris tuberculosos (Puigdolena, on va estar-hi el poeta lleidatà Màrius Torres, i mas Badó), però que actualment cap dels dos compleix la funcionalitat pels qual van ser construïts.
Els indendis forestals han estat una de les modernes xacres contra les quals han hagut de lluitar els Cingles de Bertí, en especial el de l'estiu de 1994, que va devastar-ne una bona part. Les pluges de la següent tardor van comportar unes inundacions que, sobretot a la Vall del Tenes, són encara recordades.
Ja en el segle XXI, els Cingles de Bertí han estat inclosos, en el seu sector del Vallès Oriental i de la recentment creada comarca del Moianès, dins del PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) per la Generalitat de Catalunya.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.