La vegetació a les planes, si l'home no hi hagués intervingut, com és d'esperar, seria típicament mediterrània, és a dir, dominarien les alzines (Quercus ilex), arbre perennifoli de fulls petites i coriàcies capaç de resistir els períodes secs estivals i les baixes temperatures hivernals, i el roure martinenc (Quercus pubescens), als llocs més frescals.
Si l'alzinar és dens, ens trobem amb un bosc espès, amb abundància d'arbusts i lianes, especialment el marfull (Viburnum tinus), el galzeran (Rusus aculeatus), l'herba remuguera (Rubia peregrina), el lligabosc (Lonicera implexa), l'esparraguera (Asparagus acutifolius) i l'arítjol (Smilax aspera). En canvi, si l'alzinar és, més aviat, esclarissat, i ens trobem que predominen les plantes heliòfiles o amants del sol, com són l'arboç (Arbutus unedo), el bruc (Erica arborea), la mata (Pistacia lentiscus) o el matapoll (Daphne gnidium).
Sobre terrenys calcaris o sòls no àcids rics en nutrients, el pi bord (Pinus halepensis) ha substituit les alzines, mentre que el pi pinyer (Pinus pinea) ho ha fet sobre saulons. També sobre saulons hi podem trobar exemplars d'estepa borrera (Cistus salviifolius), que té les fulles molt rugoses i les flors blanques, l'estepa negra (Cistus monspeliensis), de fulles fosques i enganxoses, l'estepa blanca (Cistus albidus), on les fulles blanques són força peludes i les flors són rosades, el bruc boal (Erica arborea), la punxant argelaga negra (Calicotome spinosa), els caps d'ase (Lavandula stoechas), i a llocs més oberts s'hi troba, també, ginesta (Spatium junceum). En aquestes àrees, la brolla porta el bruc d'hivern (Erica multiflora), amb ramellets d'un rosa pàl.lid, l'argelaga (Ulex parviflorus), la farigola (Thymus vulgaris), i, en algunes obagues, la jonça (Aphyllantes monspeliensis), que és aprofitada per la pastura dels ramats.
A la Baga de Valldeneu hi ha força exemplars de moixera (Sorbus aria), un arbre autòcton, caducifoli, submediterrani, de tendència eurosiberiana, propi de la muntanya mitjana i de les rouredes i de les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), on hi creix dispersament.
Si l'alzinar és dens, ens trobem amb un bosc espès, amb abundància d'arbusts i lianes, especialment el marfull (Viburnum tinus), el galzeran (Rusus aculeatus), l'herba remuguera (Rubia peregrina), el lligabosc (Lonicera implexa), l'esparraguera (Asparagus acutifolius) i l'arítjol (Smilax aspera). En canvi, si l'alzinar és, més aviat, esclarissat, i ens trobem que predominen les plantes heliòfiles o amants del sol, com són l'arboç (Arbutus unedo), el bruc (Erica arborea), la mata (Pistacia lentiscus) o el matapoll (Daphne gnidium).
Sobre terrenys calcaris o sòls no àcids rics en nutrients, el pi bord (Pinus halepensis) ha substituit les alzines, mentre que el pi pinyer (Pinus pinea) ho ha fet sobre saulons. També sobre saulons hi podem trobar exemplars d'estepa borrera (Cistus salviifolius), que té les fulles molt rugoses i les flors blanques, l'estepa negra (Cistus monspeliensis), de fulles fosques i enganxoses, l'estepa blanca (Cistus albidus), on les fulles blanques són força peludes i les flors són rosades, el bruc boal (Erica arborea), la punxant argelaga negra (Calicotome spinosa), els caps d'ase (Lavandula stoechas), i a llocs més oberts s'hi troba, també, ginesta (Spatium junceum). En aquestes àrees, la brolla porta el bruc d'hivern (Erica multiflora), amb ramellets d'un rosa pàl.lid, l'argelaga (Ulex parviflorus), la farigola (Thymus vulgaris), i, en algunes obagues, la jonça (Aphyllantes monspeliensis), que és aprofitada per la pastura dels ramats.
A la Baga de Valldeneu hi ha força exemplars de moixera (Sorbus aria), un arbre autòcton, caducifoli, submediterrani, de tendència eurosiberiana, propi de la muntanya mitjana i de les rouredes i de les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), on hi creix dispersament.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.