dimecres, 9 de novembre de 2016

L'Onyó

L'Onyó de Bertí
L'Onyó de Bertí
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Tot i el seu aspecte actual, amb bona part de les instal·lacions abandonades i en una ruïna més o menys preocupant, l'Onyó és, possiblement, un dels masos més antics dels Cingles de Bertí. Aquest mas apareix esmentat en la documentació del monestir osonenc de Sant Pere de Casserres, en una donació de terres que es va fer l'any 1087 d'aquest mas al citat monestir.

Situat en un espai ampli i obert dins el terme municipal de Sant Quirze Safaja, en un coll planer al bell mig del serrat del mateix nom, a ponent del turó de l'Onyó i del collet de l'Ullà, s'hi va pel camí de l'Onyó, des del Soler, o bé des del collet de l'Ullà, que encerclen el turó, de 793 metres d'altitud i que duu el nom del mas, en els seus dos extrems. El petit serrat de l'Onyó s'enfila en un morro sobre la cara de ponent de l'Onyó, petita cinglera, que es va obrint mentre davalla per l'àmplia baga de Sant Miquel a ponent, o pel morro que es va allargant en direcció sud-oest fins al caire de la cinglera. Hi ha un corriol que baixa, d'una manera força sobtada, al camí per on transita el GR-5, però que, en contrapartida, regala excel·lents vistes de l'entorn.

Aquest mas ha estat el centre d'acció d'un exemple immillorable d'iniciativa consensuada entre els diferents actors implicats en la gestió de l'hàbitat. Per corregir la tendència dels paisatges i els hàbitats de l'espai natural dels cingles de Bertí, que s'havien anat homogeneïtzant, de manera que la vegetació consistia bàsicament en màquia molt densa i alzinar de rebrot, l'any 2007 la Fundació Catalunya Caixa (actualment Fundació Catalunya-La Pedrera) va signar un acord amb la Diputació de Barcelona per promoure una iniciativa de l'equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona, encaminada a desenvolupar accions de millora dels hàbitats i dels usos de la finca de l'Onyó de Bertí, cedida pel seu propietari. La Diputació i la Fundació van finançar el projecte, el pla de gestió, la direcció i l'execució del qual va córrer a càrrec de l'equip de Biologia de la Conservació, mentre que la Societat de Caçadors de Sant Quirze Safaja va adquirir el compromís d'aplicar criteris de gestió cinegètica sostenible. En total, s'han generat 23 hectàrees d'espais oberts, que han ajudat a diversificar els hàbitats i han afavorit tant les poblacions de les espècies presa com les de les aus rapinyaires, com el conill, la perdiu i la llebre, entre d'altres, i de retruc les espècies de predadors amenaçats presents a la zona com l'àliga perdiguera o el duc, així com reduir el risc d'incendi, mantenir i recuperar els usos tradicionals de la zona i fer-los compatibles amb la conservació de la biodiversitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.