El Clascar és una antiga domus o casa forta, amb aparença moderna de castell, molt propera al nucli de Bertí, esdevinguda masia. Es troba en estat general de ruïna, tot i trobar-se catalogada des del 1949 com a Bé Cultural d'Interès Nacional, ja que s’ha identificat com l'antic castell de Bertí, del que hi ha existència documental de l'any 987.
El mas pròpiament dit no apareix documentat fins a finals del segle XIII, concretament l'any 1298. No és fins a les darreries del segle següent, l'any 1370, que s'esmenta el mas amb un tal Guillem de Clascar i sota el domini dels nobles Centelles. Joan Coromines i Vigneaux va establir que Clascar prové de Castellar (o castellà, que significaria cavaller que ostenta la possessió d'un castell), que hauria derivat primerament a castlà i d'aquí s'hauria deformat a la forma que coneixem avui en dia. Al segle XVI ja se l'identifica com a domus i era propietat dels senyors de Bell-lloc.
Les modificacions posteriors deixen entreveure alguns detalls de l'antiga masia, com ara són les tres crugies paral·leles, la planta baixa, el pis i la coberta de dues vessants. L'edifici actual, doncs, dataria dels segles XV o XVI.
A començaments del segle XX, la família Almirall, propietària de l'edifici, va decidir reformar-la i convertir-la en un castell fantasiós d'estil neogòtic que tenia, sembla ser, l'objectiu de convertir-lo en un hotel. Aquesta trasformació va consistir amb la introducció d'elements arquitectònics variats, com finestres germinades d'arc trebolat, el coronament amb forma de merlets i, sobretot, la torre de planta circular en el cantó de tramuntana. Aquests elements es combinen amb d'altres imitacions de caire romànic, gòtic i, fins i tot, d'origen àrab.
A la part posterior de la casa, dins del bosc, a un centenar escassos de metres de distància, es va bastir la capella del Sant Crist, com es pot veure en aquesta imatge de Jaume Biosca i Juvé de l'any 1917.
El mas pròpiament dit no apareix documentat fins a finals del segle XIII, concretament l'any 1298. No és fins a les darreries del segle següent, l'any 1370, que s'esmenta el mas amb un tal Guillem de Clascar i sota el domini dels nobles Centelles. Joan Coromines i Vigneaux va establir que Clascar prové de Castellar (o castellà, que significaria cavaller que ostenta la possessió d'un castell), que hauria derivat primerament a castlà i d'aquí s'hauria deformat a la forma que coneixem avui en dia. Al segle XVI ja se l'identifica com a domus i era propietat dels senyors de Bell-lloc.
Les modificacions posteriors deixen entreveure alguns detalls de l'antiga masia, com ara són les tres crugies paral·leles, la planta baixa, el pis i la coberta de dues vessants. L'edifici actual, doncs, dataria dels segles XV o XVI.
A començaments del segle XX, la família Almirall, propietària de l'edifici, va decidir reformar-la i convertir-la en un castell fantasiós d'estil neogòtic que tenia, sembla ser, l'objectiu de convertir-lo en un hotel. Aquesta trasformació va consistir amb la introducció d'elements arquitectònics variats, com finestres germinades d'arc trebolat, el coronament amb forma de merlets i, sobretot, la torre de planta circular en el cantó de tramuntana. Aquests elements es combinen amb d'altres imitacions de caire romànic, gòtic i, fins i tot, d'origen àrab.
A la part posterior de la casa, dins del bosc, a un centenar escassos de metres de distància, es va bastir la capella del Sant Crist, com es pot veure en aquesta imatge de Jaume Biosca i Juvé de l'any 1917.
Entrades
molt bonic l'indret
ResponElimina