Literàriament, els Cingles de Bertí són coneguts per la novel·la de Raimon Casellas Els Sots Feréstecs, de 1901, que han transcendit al lloc i, fins i tot, en alguns mapes han donat nom al Sot de Montmany. Però la literatura infantil també té la seva història al Bertí, una història on el protagonista és un follet que dóna nom al conte, en Capcigrany, juntament amb els seus fills, en Blauet, l'Ala de Pinyó i en Floc. Aquest conte va ser escrit entre el 1921 i el 1922 per en Blai Einer, que no és altre que Francesc de Paula Maspons i Anglasell.
En un tret comú amb Els Sots Feréstecs, i com era habitual a l'època, la història va sortir, inicialment, en un fulletó col·leccionable, en aquest cas el de la revista La Mainada, que seguia el camí assenyalat per la mítica En Patufet. Posteriorment, al llarg del mateix any 1922, n'Avel·lí Artís i Balaguer l'edità a Vic en forma de llibre. Tant els fulletons com el llibre van comptar amb les il·lustracions de Josep Serra i Massana.
En motiu de l'any Maspons, promocionat per l'Ajuntament de Bigues i Riells, i coincidint amb la diada de Sant Jordi, s'ha recuperat aquest conte, pràcticament oblidat, i s'ha reeditat, amb la col·laboració de Gent i Terra. El lèxic de l'original de principis del segle XX és d'un nivell molt ric, acurat i elevat, i ha estat adaptat per en Pau Joan Hernàndez al llenguatge d'avui en dia i s'han mantingut les il·lustracions de Josep Serra i Massana. El dia 21 d'abril va ser presentada l'edició a la Biblioteca Municipal de Bigues i Riells.
La història gira sobre el follet que dóna nom al llibre, que viu al Bosc de l'Aliguer, que es situaria entre Sant Martí de Centelles i Sant Quirze Safaja. El follet ronda tots els Cingles de Bertí i els seus rodals, sobretot els de la Vall del Tenes. Les referències a diferents llocs d'aquestes contrades són una constant: el Clascar i el mas de l'Ullà al sector de Bertí de Sant Quirze Safaja, el Serrat de l'Ocata, Puig-Llonell a l'Ametlla del Vallès, can Sapera o el castell de Montbui a Bigues, Vallderròs a Riells i, fins i tot can Brustenga, a Santa Eulàlia de Ronçana. També hi ha referències i un cert protagonisme de personatges del llegendari de la zona, com les dones d'aigua. Capcigrany és un follet que se sent vell, infeliç i incomprès dels seus fills i la recerca de la felicitat i la satisfacció el duu a viure tot d'aventures i a conèixer un munt de personatges: animals, éssers màgics i humans, que culminen al castell de la Popa, a Castellcir.
La notícia de la presentació va ser coberta per Vallès Oriental Televisió:
En un tret comú amb Els Sots Feréstecs, i com era habitual a l'època, la història va sortir, inicialment, en un fulletó col·leccionable, en aquest cas el de la revista La Mainada, que seguia el camí assenyalat per la mítica En Patufet. Posteriorment, al llarg del mateix any 1922, n'Avel·lí Artís i Balaguer l'edità a Vic en forma de llibre. Tant els fulletons com el llibre van comptar amb les il·lustracions de Josep Serra i Massana.
En motiu de l'any Maspons, promocionat per l'Ajuntament de Bigues i Riells, i coincidint amb la diada de Sant Jordi, s'ha recuperat aquest conte, pràcticament oblidat, i s'ha reeditat, amb la col·laboració de Gent i Terra. El lèxic de l'original de principis del segle XX és d'un nivell molt ric, acurat i elevat, i ha estat adaptat per en Pau Joan Hernàndez al llenguatge d'avui en dia i s'han mantingut les il·lustracions de Josep Serra i Massana. El dia 21 d'abril va ser presentada l'edició a la Biblioteca Municipal de Bigues i Riells.
La història gira sobre el follet que dóna nom al llibre, que viu al Bosc de l'Aliguer, que es situaria entre Sant Martí de Centelles i Sant Quirze Safaja. El follet ronda tots els Cingles de Bertí i els seus rodals, sobretot els de la Vall del Tenes. Les referències a diferents llocs d'aquestes contrades són una constant: el Clascar i el mas de l'Ullà al sector de Bertí de Sant Quirze Safaja, el Serrat de l'Ocata, Puig-Llonell a l'Ametlla del Vallès, can Sapera o el castell de Montbui a Bigues, Vallderròs a Riells i, fins i tot can Brustenga, a Santa Eulàlia de Ronçana. També hi ha referències i un cert protagonisme de personatges del llegendari de la zona, com les dones d'aigua. Capcigrany és un follet que se sent vell, infeliç i incomprès dels seus fills i la recerca de la felicitat i la satisfacció el duu a viure tot d'aventures i a conèixer un munt de personatges: animals, éssers màgics i humans, que culminen al castell de la Popa, a Castellcir.
La notícia de la presentació va ser coberta per Vallès Oriental Televisió:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.