El Cingle del Perer és una de les dues cingleres, juntament amb el Cingle del Fitó, que tanquen per ponent la Vall de Sant Miquel.
Tot i que es podria afirmar que ja no forma part dels Cingles de Bertí pròpiament dits, sí que suposen una unitat geològica amb ells, ja que hi ha una continuïtat en els materials que els formen i en la disposició dels mateixos. Aquests materials, fàcilment erosionables, han estat esculpits pels agents naturals transformant-los en formes del tot ben curioses que han despertat l'enginy humà a l'hora de posar-los noms, com són la Cara de l'Indi, l'Elefant (en els mapes habitualment esmentat com el Roc d'en Meler) o el Cagarro del Diable.
A mitja alçada de la cinglera hi discorre la carretera BV-1485, que comunica el nucli urbà de Sant Feliu de Codines amb Sant Miquel del Fai, i que és una de les carreteres més espectaculars del Vallès, ja que en bona part dels seus escassos 7 quilòmetres, farcits de revolts, hi ha excel·lents vistes de la vall de Sant Miquel i dels Cingles de Bertí.
A mitja alçada de la cinglera hi trobem la capella de Sant Martí del Fai, que forma part del recinte de Sant Miquel del Fai, que és un dels llocs més antigament documentats de la zona.
A la part superior, prop del nucli urbà de Sant Feliu de Codines, el Parc Usart és un mirador excel·lent de la vall del Tenes en el sector de Bigues i Riells i dels Cingles de Bertí. Ja més allunyats del poble de Sant Feliu, unes poques masies, com el Perer, ja documentada en el segle XI, o el Flequer, del segle XV, denoten la presència humana, així com la capella de Sant Climent del Flequer, del segle XVI i reedificada en el XVIII, o la Balma d'en Xec.
El punt culminant de la cinglera és el Puig del Llort, amb 659 metres d'altitud sobre el nivell del mar, un discret i fàcilment accessible cim des del que es pot gaudir d'una vista realment impressionant de Sant Miquel del Fai.
Tot i que es podria afirmar que ja no forma part dels Cingles de Bertí pròpiament dits, sí que suposen una unitat geològica amb ells, ja que hi ha una continuïtat en els materials que els formen i en la disposició dels mateixos. Aquests materials, fàcilment erosionables, han estat esculpits pels agents naturals transformant-los en formes del tot ben curioses que han despertat l'enginy humà a l'hora de posar-los noms, com són la Cara de l'Indi, l'Elefant (en els mapes habitualment esmentat com el Roc d'en Meler) o el Cagarro del Diable.
A mitja alçada de la cinglera hi discorre la carretera BV-1485, que comunica el nucli urbà de Sant Feliu de Codines amb Sant Miquel del Fai, i que és una de les carreteres més espectaculars del Vallès, ja que en bona part dels seus escassos 7 quilòmetres, farcits de revolts, hi ha excel·lents vistes de la vall de Sant Miquel i dels Cingles de Bertí.
A mitja alçada de la cinglera hi trobem la capella de Sant Martí del Fai, que forma part del recinte de Sant Miquel del Fai, que és un dels llocs més antigament documentats de la zona.
A la part superior, prop del nucli urbà de Sant Feliu de Codines, el Parc Usart és un mirador excel·lent de la vall del Tenes en el sector de Bigues i Riells i dels Cingles de Bertí. Ja més allunyats del poble de Sant Feliu, unes poques masies, com el Perer, ja documentada en el segle XI, o el Flequer, del segle XV, denoten la presència humana, així com la capella de Sant Climent del Flequer, del segle XVI i reedificada en el XVIII, o la Balma d'en Xec.
El punt culminant de la cinglera és el Puig del Llort, amb 659 metres d'altitud sobre el nivell del mar, un discret i fàcilment accessible cim des del que es pot gaudir d'una vista realment impressionant de Sant Miquel del Fai.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.