Santa Coloma Sasserra és un antic poble rural del terme de municipal de Castellcir, pertanyent a la comarca del Moianès.
La seva parròquia, però, abraçava també una part dels actuals termes de Balenyà, Centelles i Moià.
Està situat en el sector nord del terme municipal de Castellcir, a prop del límit amb Collsuspina i Moià. El seu centre és l'església parroquial del mateix nom, situada al costat de la masia del Giol i de la Rectoria, en una pla carener entre la riera de Santa Coloma, a ponent, i el torrent de la Font del Pardal, a llevant. Al nord es troba el Pla del Forn, al nord-est, la masia del Bonifet i a llevant, a la vall del torrent del Soler, es troba el Camp de la Terma.
Formen part d'aquest poble, a part de l'església i la rectoria propera, les masies de les Berengueres, el Bonifet, el Giol, Serracaixeta i la Torre de Serracaixeta, actualment dins del terme de Castellcir, les Closanes, les Comes de Santa Eugènia, el Gomar, Perers, els Plans del Toll, Puig-antic, el Toll i La Tuta, ara en el de Moià, Mirambell, el Soler de l'Espina i la Torre Estrada, en el de Balenyà i el Corral de la Rovira, en el de Centelles. També en forma part la urbanització de la Penyora. Al segle XVII (1681) s'esmenten també les Cases de Serracaixeta.
S'hi troba també l'espectacular Roure del Giol i al sud-oest, les restes de la Domus de Santa Coloma.
Hi mena, des de Castellcir, a la cruïlla de les carreteres BV-1310 i BV-1342, el Camí de Santa Coloma Sasserra, que en 4 quilòmetres de bon camí sense asfaltar duu fins al nucli d'aquesta parròquia rural.
L'església és un temple romànic d'una sola nau amb capçalera actual amb un sol absis central, però amb restes de dues capelles que formaven un transsepte que li conferia planta de creu llatina. Té la torre campanar al mur nord. L'absis, inicialment del segle XII fou molt desfigurat al XVII.
Se'n tenen notícies des dels anys 956, 1109 i especialment entre els anys 1149 i 1160, en uns documents on es detalla el seu abast territorial, que arribava a Collsuspina.
El Roure del Giol, en alguns mapes denominat Roure de Santa Coloma Sasserra, és un roure de fulla gran o roure de fulla grossa (Quercus petraea) que està situat davant mateix, al sud, de l'església parroquial de Santa Coloma Sasserra, al sud-est de la Rectoria i al sud-oest del Giol, presidint l'esplanada on es trobaven el Camí de Santa Coloma Sasserra i el de Collsuspina i on hi havia la gran era comunal del poble. Pel costat de l'arbre arriba, des del poble de Castellcir, el primer dels dos camins esmentats.
Diu la llegenda que cap al 1231, Sant Antoni de Pàdua viatjà de Pàdua (Itàlia) a Coimbra (Portugal) cavalcant un cavall blanc amb enormes ales de cigne que li va proporcionar l'arcàngel Sant Miquel. Parà a descansar a l'ermita de Santa Coloma Sasserra, on a l'empara del gran roure van succeir grans meravelles.
El 1987 va ser declarat oficialment Arbre Monumental de Catalunya.
Mesura aproximadament uns 20 metres d'alçada i 4,50 metres de corda (perímetre del tronc a una alçada d'1,50 metres).
La Rectoria, situada en el sector nord del terme, en el petit pla que acull el poble rural de Santa Coloma Sasserra, amb l'església parroquial de Santa Coloma i la masia del Giol, a migdia del Pla del Forn; a llevant seu, a la vall del torrent del Soler, es troba el Camp de la Terma. És l'edifici de més al nord del conjunt.
Construcció de grans dimensions, iniciada al segle XIII i amb nombroses modificacions posteriors (segles XVI i XVIII, sobretot). És de planta rectangular, coberta a dos vessants amb teula àrab.
El Giol és una masia possiblement hereva de la Domus de Santa Coloma Sasserra, una part dels seus murs degueren ser aixecats amb les pedres d'aquella domus. És un gran casal data entre el segle XVI i el XVIII, i està format per tres cossos diferents. El central, el més antic, és rectangular i encarat a migdia. Els altres dos, posteriors, formen un angle recte amb aquest cos més antic.
La seva parròquia, però, abraçava també una part dels actuals termes de Balenyà, Centelles i Moià.
Està situat en el sector nord del terme municipal de Castellcir, a prop del límit amb Collsuspina i Moià. El seu centre és l'església parroquial del mateix nom, situada al costat de la masia del Giol i de la Rectoria, en una pla carener entre la riera de Santa Coloma, a ponent, i el torrent de la Font del Pardal, a llevant. Al nord es troba el Pla del Forn, al nord-est, la masia del Bonifet i a llevant, a la vall del torrent del Soler, es troba el Camp de la Terma.
Formen part d'aquest poble, a part de l'església i la rectoria propera, les masies de les Berengueres, el Bonifet, el Giol, Serracaixeta i la Torre de Serracaixeta, actualment dins del terme de Castellcir, les Closanes, les Comes de Santa Eugènia, el Gomar, Perers, els Plans del Toll, Puig-antic, el Toll i La Tuta, ara en el de Moià, Mirambell, el Soler de l'Espina i la Torre Estrada, en el de Balenyà i el Corral de la Rovira, en el de Centelles. També en forma part la urbanització de la Penyora. Al segle XVII (1681) s'esmenten també les Cases de Serracaixeta.
S'hi troba també l'espectacular Roure del Giol i al sud-oest, les restes de la Domus de Santa Coloma.
Hi mena, des de Castellcir, a la cruïlla de les carreteres BV-1310 i BV-1342, el Camí de Santa Coloma Sasserra, que en 4 quilòmetres de bon camí sense asfaltar duu fins al nucli d'aquesta parròquia rural.
L'església és un temple romànic d'una sola nau amb capçalera actual amb un sol absis central, però amb restes de dues capelles que formaven un transsepte que li conferia planta de creu llatina. Té la torre campanar al mur nord. L'absis, inicialment del segle XII fou molt desfigurat al XVII.
Se'n tenen notícies des dels anys 956, 1109 i especialment entre els anys 1149 i 1160, en uns documents on es detalla el seu abast territorial, que arribava a Collsuspina.
El Roure del Giol, en alguns mapes denominat Roure de Santa Coloma Sasserra, és un roure de fulla gran o roure de fulla grossa (Quercus petraea) que està situat davant mateix, al sud, de l'església parroquial de Santa Coloma Sasserra, al sud-est de la Rectoria i al sud-oest del Giol, presidint l'esplanada on es trobaven el Camí de Santa Coloma Sasserra i el de Collsuspina i on hi havia la gran era comunal del poble. Pel costat de l'arbre arriba, des del poble de Castellcir, el primer dels dos camins esmentats.
Diu la llegenda que cap al 1231, Sant Antoni de Pàdua viatjà de Pàdua (Itàlia) a Coimbra (Portugal) cavalcant un cavall blanc amb enormes ales de cigne que li va proporcionar l'arcàngel Sant Miquel. Parà a descansar a l'ermita de Santa Coloma Sasserra, on a l'empara del gran roure van succeir grans meravelles.
El 1987 va ser declarat oficialment Arbre Monumental de Catalunya.
Mesura aproximadament uns 20 metres d'alçada i 4,50 metres de corda (perímetre del tronc a una alçada d'1,50 metres).
La Rectoria, situada en el sector nord del terme, en el petit pla que acull el poble rural de Santa Coloma Sasserra, amb l'església parroquial de Santa Coloma i la masia del Giol, a migdia del Pla del Forn; a llevant seu, a la vall del torrent del Soler, es troba el Camp de la Terma. És l'edifici de més al nord del conjunt.
Construcció de grans dimensions, iniciada al segle XIII i amb nombroses modificacions posteriors (segles XVI i XVIII, sobretot). És de planta rectangular, coberta a dos vessants amb teula àrab.
El Giol és una masia possiblement hereva de la Domus de Santa Coloma Sasserra, una part dels seus murs degueren ser aixecats amb les pedres d'aquella domus. És un gran casal data entre el segle XVI i el XVIII, i està format per tres cossos diferents. El central, el més antic, és rectangular i encarat a migdia. Els altres dos, posteriors, formen un angle recte amb aquest cos més antic.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.