"Matí de festa a Puiggraciós" va ser la primera obra simfònica del compositor garriguenc Manuel Blancafort, que ja s'havia donat a conèixer anteriorment amb altres composicions. Amb una durada de 12 minuts, va ser estrenada l'11 de març de l'any 1929 per l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Joan Lamote de Grignon, durant la celebració d'un festival de música. Al 1930, l'orquestra Pau Casals la va interpretar al Palau de la Música Catalana. La peça també va ser estrenada en ciutats forànies, com són París, Milà i Amsterdam. També va ser reinterpretada per Edward Filpse i la Orquestra Filarmònica de Rotterdam el 27 de gener de 1934. Va ser planejada com una obra de gran envergadura, però només en va acabar la primera entrega.
Pel títol, caldria esperar la xerinola típica d'un aplec, però això no és així, només s'hi troben reminiscènies de la festa. Sí que hi trobem el moviment i el valor de la festa, però és una visió llunyana dominada per la llum i les formes del lloc, de tal manera que explica uns fets i descriu la impressió que li dóna el paisatge i la silueta de l'ermita i la muntanya. Tal i com el mateix compositor va explicar en el programa de mà del concert d'estrena, la seva concepció de l'obra era que "Matí de festa a Puiggraciós" és la meva primera obra orquestral. La vaig compondre l'any 1926, sota la impressió del capítol "La festa de les roses" de "Solitud", la novel·la de Víctor Català. Mentalment em vaig situar en una ermita del meu poble, i la meva obra és una mena de diàleg entre la naturalesa i el propi esperit".
L'estrena va ser acollida amb satisfacció general per part de la crítica. Jaume Pahissa, en el diari "Las Noticias", escriu: "Jove compositor que en aquesta obra demostra coneixement de la orquestació i habilitat per al desenvolupament orquestral, modernitat en el treball harmònic i fantasia en el desenvolupament simfònic dels temes. [...] "Matí de festa..." és una obra simfònica que prova les bones condicions del seu autor".
La partitura va ser editada per Edward Flipse, de Rotterdam, i Sénart-Salabert el mateix any de la seva estrena. Actualment, l'Editorial de música Boileau se n'encarrega de la reedició.
Pel títol, caldria esperar la xerinola típica d'un aplec, però això no és així, només s'hi troben reminiscènies de la festa. Sí que hi trobem el moviment i el valor de la festa, però és una visió llunyana dominada per la llum i les formes del lloc, de tal manera que explica uns fets i descriu la impressió que li dóna el paisatge i la silueta de l'ermita i la muntanya. Tal i com el mateix compositor va explicar en el programa de mà del concert d'estrena, la seva concepció de l'obra era que "Matí de festa a Puiggraciós" és la meva primera obra orquestral. La vaig compondre l'any 1926, sota la impressió del capítol "La festa de les roses" de "Solitud", la novel·la de Víctor Català. Mentalment em vaig situar en una ermita del meu poble, i la meva obra és una mena de diàleg entre la naturalesa i el propi esperit".
L'estrena va ser acollida amb satisfacció general per part de la crítica. Jaume Pahissa, en el diari "Las Noticias", escriu: "Jove compositor que en aquesta obra demostra coneixement de la orquestació i habilitat per al desenvolupament orquestral, modernitat en el treball harmònic i fantasia en el desenvolupament simfònic dels temes. [...] "Matí de festa..." és una obra simfònica que prova les bones condicions del seu autor".
La partitura va ser editada per Edward Flipse, de Rotterdam, i Sénart-Salabert el mateix any de la seva estrena. Actualment, l'Editorial de música Boileau se n'encarrega de la reedició.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.