Maspons i Anglasell 1897: Les Barbotes, l'Avencó i Vallderròs

Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 1966) fou un jurista i excursionista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós. D'una família molt arrelada a Bigues, on encara conserven la casa pairal, estava especialitzat en dret català, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. Pioner de l'excursionisme català, del 1925 al 1931 també fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

El juliol de l'any 1897, juntament amb altres pioners de l'excursionisme i l'espeleologia de Catalunya, va realitzar un seguit d'excursions des de la casa pairal familiar a Bigues, que van quedar documentades gràcies a Norbert Font i Sagué (Barcelona, 17 de setembre de 1874 - 19 d'abril de 1910), sacerdot, naturalista i espeleòleg, en una publicació titulada "Excursió espeleològica a La Bancó, Les Barbotes y Singles de Bertí".

Aquesta excursió intenta reproduir la que realitzaren el 26 de juliol de 1897 els germans Francesc, Anton, Ramon, Manuel i Nicolau Maspons i Anglasell, en Pere Pagès, en Jaume Maspons i Camarasa, en Norbert Font i Sagué, un estudiant fill de Bigues anomenat Roca i el mosso que amb el matxo portava les provisions. Crec molt probable que fessin servir les lleres d'alguns torrents com a camins, degut a que antigament els boscos s'aprofitaven; moltes d'aquestes lleres, actualment, és impensable transitar-hi, pel que he optat pels camins més propers, i això fa que quedi una ruta un pèl estranya pels paràmetres actuals. Per acabar d'adaptar-la als temps moderns, he canviat com a inici i final de la ruta i ho he col·locat a la Plaça del Mercat.

Powered by Wikiloc

Mentres esmorzavem, els noys Maspons feren l'itinerari de l'excursió d'aquell dia y prepararen el bagatge; de manera que al cap d'una hora, alla a les 10 del mati, ja estavem de marxa cap a la Banco y les Barbotes, en Francisco y l'Anton Maspons y Anglasell, en Pere Pages, en Jaume Maspons y Camarasa y jo.

Pel carrer del Mig ens dirigim cap a la Baliarda, i sense creuar el Tenes, comencem a remuntar-lo fins que més endavant, a l'alçada que el torrent de can Segimon tributa al Tenes, una palanca ens permet creuar-lo (km 0.5; 206m; 0:05h). Remuntant el riu per la dreta, creuem el camí de la Torre i passem pel costat de la Fàbrica Vella, actual Hotel Molí de la Torre (km 0.9; 219m; 0:10h) i seguim remuntant el riu per un corriol al costat d'un rec fins arribar a can Noguera (km 1.4; 225m; 0:15h).

Estem en el tram més destacat de l'excursió. Si creuem el rec arribem a la Font de can Noguera, un paratge decrèpit però acollidor i de gran bellesa, i podem arribar per un corriol al Gorg de can Noguera (km 1.5; 218m; 0:18h), que a la dècada del 1980 va acollir escenes de la sèrie de TV3 Mecanoscrit del segon origen. Retornats a la pista principal, després de la darrera edificació, trobem les Barbotes (km 1.8; 226m; 0:25h), el primer dels objectius de la ruta que van fer Maspons i Anglasell.

Les Barbotes augmenten o disminueixen sense que hagi plogut o hi hagi sequedat en les montanyes vehines; y aço ha sigut causa de que se les consideri procedents de paisos mes o menys llunyans, havent inventat en apoyo d'aital idea, la poètica imaginació del poble, y segons és costum en quasi totes les comarques on se presenten fenòmens semblants, el cuento del pastor a qui li cauen el plat y cullera de fusta en una font dels Pireneus pera reapareixer, arrastrats per aigües subterranies, a una gran distancia. Aquell dia les Barbotes ab prou feines brollaven, y aço que pochs dies abans, ab tot y la gran sequedat, anaven abundantissimes: ja donarem l'explicació de semblant fenòmen.

 En el moment de fer la ruta, el riu baixa amb força, pel que opto per creuar-lo pel pont de can Noguera, baixar a l'altra llera pel costat del pont i seguir el curs del riu pel corriol que hi ha fins a l'Avencó (km 2.2; 224m; 0:35h), l'altre objectiu de la zona de l'expedició de 1897 -els darrers metres per arribar-hi poden ser dificultosos per la selvàtica vegetació-.

Font molt caudalosa y intéressant per l'origen que en el pais se li atribueix, puix és opinió general que ses aigües provenen de la riera de la Banco, situada en la conca del Congost, prop de les cases del mateix nom d'Aiguafreda. En prova d'aço's diu que la font s'enterboleix a les 24 hores pròximament dt les avingudes que sofreix l'esmentada riera, quais aiguës desapareixen en diversos xucladors que hi ha vora son lloch de confluencia ab el Congost. Aquest dato és cert, corn tindrem ocasió de provar.

A fi d'observar la manera corn naix l'aigua de la Banco y si hi havia algun forat o esquey practicable, en Pages y jo'ns descalçàrem, y ajupits, y de peus a l'aigua, ens internàrem per la seva boca. Als 4 mètres escassos ja trobàrem el pas interceptat, y a la llum del magnésium examinàrem l'interior on nos trobavem. Forma aquest una reduhida caverna oberta en el quaternari per les avingudes de la Banco, la quai, brollant de dintre la roca viva, al trobarse ab aquella capa de terra que li privava'l pas, l'anà esgratinyant fins a formar Tactual caverna. Al fons d'aquesta, y per dessota una gran roca sobreposada, surt quasi tota l'aigua.

Desfem camí fins al pont i creuem la carretera per seguir per un corriol que surt davant de la parada de l'autobús fins a can Perera (km 2.5; 244m; 0:44h). La mateixa pista, amb vistes a la pedrera -un paisatge que, sens dubte, van veure molt més bonic- ens porta a can Mas de Baix (km 3; 267m; 0:50h), darrera la qual surt una pista que puja. Quan comença a planejar, a l'altra banda d'una antiga zona de vinyes, un pal metàl·lic ens marca per on anar al Forat de la Baga de can Torroella (km 3.5; 306m; 0:56h), tercer objectiu de l'expedició de 1897. Ens hi dirigim i per sota el cable telefònic arribem a la carena i seguint un camí poc fressat a l'esquerra arribem ben aviat al Forat (km 3.7; 341m; 1:02h).

El forat de la baga de Can Torrella. mes que'l nom d'avench, mereix el d'esquerda, donchs no és mes que una dislocacio de les capes del triàsich produida per algún enfonzament. Ens hi ficàrem en Francisquet y jo, y ell me digue que dies enrera ja hi havien baixat ab el seu germa Ramon, y que fins havien dut eines, desembrossant el fons y podent avançar- uns quants mètres mes. La baixada's fa sens grans dificultats, arrapantse per les pedrés o lloses del tries completament dislocades, fins que als 13 mètres se troba'l pas interceptat per la runa. [...]

Atravessàrem el sot de la Senyora, deixant a la mà esquerra la casa pairal dels Prat de la Riba, y ab un pas que semblava que'ns empaitaven, atravessantho tot, boscos, vinyes y camps, pel dret sempre, segons el sistema seguit pels noys Maspons, passàrem vora can Pages y al poch rato ja entravem en la fondalada de Vallderròs.

Desfem camí cap a can Mas de Baix (km 4.4; 262m; 1:26h), ja que la ruta original sembla que van anar a buscar el Torrent de la Font de la Guilla, intransitable actualment. Després de can Mas de Baix, una doble cruïlla de camins on prenem sempre l'opció de mestral. Ben aviat, al tombar a gregal, ens endinsem en un frondós bosc de pins i alzines i es creua el Torrent de la Font de la Guilla (km 4.6; 254m; 1:29h), a partir del qual comença l'ascens cap a Riells. Trobem una bifurcació (km 4.9; 281m; 1:35h) on prenem l'opció de tramuntana i més endavant, després d'un replà enllosat (km 5.6; 332m; 1:42h), un corriol a mestral ens dóna un descans. Després d'una forta girada, creua el Torrent de can Pagès (km 5.8; 324m; 1:45h) i en la següent bifurcació (km 5.9; 328m; 1:46h), que ens recorda que som prop de la pedrera, seguim el camí ascendent de la dreta, que ens porta als Boscos de Riells (km 6.5; 395m; 1:55h). Baixant i fent drecera pel carrer dels Pins arribem al Centre Cívic de Riells i a la Plaça (km 7.2; 323m; 2:02h).

Deixem Riells enrere després de passar pel costat del Restaurant Ca n'Oliveres pel carrer de Joaquim Mir i pel camí de Vallderròs. Però en lloc de dirigir-nos al cor de la vall (km 8.4; 383m; 2:16h) anem a buscar el camí del grau de l'Alzina Rodona (km 8.5; 390m; 2:18h), que s'enfila fortament a tramuntana. Deixem a ponent el corriol que va al Paller del Boll (km 8.8; 432m; 2:26h) i creuem el torrent de Puigfred per la vora d'un gorg, mal anomenat en la cartografia de les Donzelles (km 9.3; 478m; 2:31h), on comença el grau pròpiament dit. Un corriol en lleuger descens se'n va a tramuntana (km 9.6; 596m; 2:42h) apropant-se a la cinglera i arribem a la Font de l'Uià (km 9.8; 578m; 2:45h), on van dinar.

El fons de Vallderròs és molt accidentat a causa de les grans roques despreses, pel treball dels sigles, de les singleres dels costats. Entre elIes naix una font molt abundant y fresca, y al seu costat mateix els nostres companys hi havien establert un verdader campament culinari. Al sentir els nostres xiulets havien tirat l'arroc a la Cassola, y a la nostra arribada se sentia una oloreta que feya retornar. Dinàrem tots, asseguts com poguerem, dintre una petita bauma formada per roques despreses; y com que tots erem joves, sense gaires mals-de-cap, y alli ont hi ha joventut hi ha vida y alegria, no cal dir la gatzara que regna durant el dinar.

Ara toca desfer el camí fins a retornar al fons de la vall (km 11.1; 383m; 3:20h), on seguim a gregal vers la gran paret de Vallderròs. Després de tornar a creuar el torrent de Puigfred i un modern dipòsit d'aigua, el gorg de Vallderròs (km 11.7; 416m; 3:35h) ens dóna la benvinguda i ens ensenya el corriol que s'hi enfila fortament.

A mida que'ns hi anavem acostant podiem observar l'importancia d'aquella massa de toba quaternaria depositada allí, en el fons d'aquella valí, desde dalt el single fins a baix, per l'aigua que s'escorra de la part superior. Aquesta aigua porta en disolució gran quantitat de carbonat de calç que's deposita sobre tots els objectes; y aixi, després de sigles y sigles, arriba a formar uns considérables dipòsits de traverti. L'aigua, després d'haver recorregut aquesta gran massa, se detura un moment, formant un petit estany, anomenat gorch de Vallderròs, el qual, com que esta rodejat d'unes grans rocasses, té un aspecte un' xich fantàstich y molt a propôsit pera servir d'escena a les tradicions y llegendes de valkiries y dones d'aigua que, recullides de la veu popular, nos han donat el Sr. Maspons y Labros y sa distingida germana Dª Maria de Bell-lloch.

Un trencant a tramuntana ens apropa a la Font Fresca (km 11.9; 458m; 3:40h) i seguint corriol amunt arribem, després d'un altre trencant, a les Paelles (km 12.1; 529m; 3:50h), impressionant formació de travertí amb grans vistes sobre la vall. Els altres llocs que esmenta l'escrit són actualment de molt difícil accés i, alguns d'ells, fins i tot, ara no se'n sap res.

Després recorreguerem pujant a les coves l'exterior, les paelles y el dosser, que'n traguerem una fotografia; y vist tot, a l'entornarnos cap a la font vaig trasladarme, en ales de l'imaginació, a époques passades, als primers temps de la reconquesta; quan aquella vali estava coberta de secular boscuria; quan els fenòmens de la naturalesa no se sabien explicar perqué no's coneixien ses causes; quan la gent, crèdula ja de si, recordava encara les llegendes y tradicions que'ls seus passats li havien portat d'altres terres, y les aplicava als objectes que la rodejaven. Y, davant d'aquest quadro, me preguntí: ¿té res d'estrany que'ls nostres avis, impressionats per les misterioses belleses d'aquesta vall, la fessin estatge de fades, dones d'aigua o valkiries?

Comença el retorn al punt d'inici. Per això, retornem directament a Riells pel fons de Vallderròs fins al Centre Cívic (km 14.3; 323m; 4:30h), on el carrer dels Enamorats i el carrer de la Font de l'Alzinella, després de passar per la font del mateix nom (km 14.6; 310m; 4:35h), ens porten en un còmode descens fins al Restaurant la Parada, a la cruïlla de les carreteres BP-1432 i BV-1483 (km 15.4; 251m; 4:45h). Amb compte, creuem la carretera de Bigues a Sant Feliu i baixem a nivell del Tenes per un corriol que surt davant de l'aparcament del restaurant. En un bonic passeig arribem al pont de can Noguera (km 16.5; 235m; 5:00h), des d'on desfarem camí fins al punt d'origen (km 18.2; 220m; 5:25h).

Ab recansa deixàrem a Vallderròs, encaminantnos, a la claror deis darrers raigs de sol, cap a Riells del Fay, on férem parada, y després reprenguerem el cami, arribant ben bé a les rosques a la casa pairal dels Maspons.

Dades de la ruta:

• Distància aproximada: 18.21 quilòmetres.
• Durada aproximada: 5:25 hores (sense comptar aturades).
• Alçada mínima: 206 metres.
• Alçada màxima: 600 metres.
• Desnivell: +/- 775 metres.
• Mapes recomanats: Cingles de Bertí i El Farell (Editorial Alpina).
• Índex IBP: 89.