Maspons i Anglasell, 1897: Els Cingles de Bertí

Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 1966) fou un jurista i excursionista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós. D'una família molt arrelada a Bigues, on encara conserven la casa pairal, estava especialitzat en dret català, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. Pioner de l'excursionisme català, del 1925 al 1931 també fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

El juliol de l'any 1897, juntament amb altres pioners de l'excursionisme i l'espeleologia de Catalunya, va realitzar un seguit d'excursions des de la casa pairal familiar a Bigues, que van quedar documentades gràcies a Norbert Font i Sagué (Barcelona, 17 de setembre de 1874 - 19 d'abril de 1910), sacerdot, naturalista i espeleòleg, en una publicació titulada "Excursió espeleològica a La Bancó, Les Barbotes y Singles de Bertí". Aquesta ruta intenta seguir amb el màxim de fidelitat possible l'excursió que en aquest text es descriu als Cingles de Bertí, que realitzaren el dia 27 d'aquell mes de juliol.

L'excursió que aquí presentem va ser realitzada pels germans Francesc i Anton Maspons i Anglasell, Pere Pagès, Norbert Font i Sagué i un mosso de qui no en diuen el nom. Per evitar monòton desnivell, en bona part asfaltat, que hi ha des de la casa pairal dels Maspons fins al Turó, s'ha estimat convenient sortir i acabar de ca l'Adzet, al costat de l'església de Sant Pere de Bigues, en el Turó, el nucli històric de Bigues.

Powered by Wikiloc

Ens dirigírem directament a Can Torrella, hont esmorzàrem. Aquesta casa de pages me digue en Francisquet que era un Sancta Sanctorum, puix may havia pogut pujar al primer pis tot y esser molt amich deis amos, que sospilava que tenien algunes antiguetats molt bones, y que temps enrera havien colgat en un torrent proper un bagul de vestits antichs.

Així, doncs, del costat de ca n'Adzet (308 msnm) cal seguir a gregal el camí del Salt de Núvia. Al finalitzar l'asfalt s'arriba al lloc de Salt de Núvia (km 0'4; 0:05h; 295m), on s'ubica una de les llegendes més conegudes i difoses de Bigues, que en bona part recolliren Francesc de Sales i Maria del Pilar Maspons i Labrós, pare i tieta de Francesc Maspons i Anglasell. Seguim sense deixar la pista, ara ja de terra, vers tramuntana. Quan comença a obrir-se el paisatge, es deixa la pista principal per prendre la que es desprèn a mestral (km 0'7; 0:09h; 317m) i que mena directament a can Torroella. Al llarg d'aquesta pista es va deixant enrere can Tàpies, aixecada alterosa a la dreta del camí, i can Feliuà a l'esquerra. A la fondalada més ombrívola, prop del Torrent de can Bori, hi ha la Font de la Guilla. S'arriba, finalment, a can Torroella (km 2; 0:25h; 327m), masia de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes; formada per construccions de diverses èpoques, les més antigues, probablement, anteriors al segle XIV.

Dalli marxárem directament cap a Can Casals [Canals], en qual casa'm conta en Francisquet que temps enrera'ls follets havien esquilat quasi totes les cabres, però d'un modo estrany, fent.tires o escales en diferentes direccions. A l'arribarhi preguntárem a una pastora si encara tenien aquelles cabres, y ens respongué que se les havia endut el pastor ja feya dies.

A la part posterior de can Torroella surt una antiga pista, al nord i poc fressada, que puja decididament a can Canals (km 2'6; 0:33h; 378m). És una masia amb estructura original de tres cossos perpendiculars a la façana, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Conserva el portal adovellat, i en la clau de l'arc de mig punt hi ha la data de 1667.

Després d'una llarga caminada, pujant la vall de Bellovir (hermosa mirada) tot vorejant el single, arribárem al grau del Travé.

Passada la casa, a tramuntana, es continua, en clar ascens, pel fons del congost creat pel torrent de can Canals. Es deixa un camí que se'n va a gregal cap al Serrat de l'Estamp (km 3; 0:39h; 425m), es creua a gual el torrent (habitualment sec o amb poca aigua), planejant per l'altra banda, i en una cruïlla es deixa la pista principal per enfilar-se a tramuntana cap al Serrat de can Quintanes (km 3'5; 0:44h; 423m). A l'arribar a la carena, en un replà, es rep per cerç la pista que puja de can Quintanes (km 3'9; 0:51h; 489m), mentre els Cingles de Bertí es mostren al davant en tot el seu esplendor. Poc després, un corriol molt malmès de conglomerat vermellós s'enfila per una carena a tramuntana (km 4'1; 0:54h; 510m) i que va apropant-se a la cinglera. Quan ja s'està resseguint la cinglera, dins el bosc, hi ha el trencant, marcat amb una fita i amb marques de pintura desgastada, on comença el camí del grau del Traver (km 4'7; 1:04h; 590m).

Gracies a un hóme que'l moço anà a buscar, poguerem trobar l'entrada del Cau de la Guilla; mes pera lograrho tinguerem necessitat de passar per un estret relleix de la roca, veyent dessota nostre'l single. No cal dir, donchs, que'l camí és difícil y perillos.

L'ascensió al grau és còmoda i amb bones vistes a migjorn. Ja en ple grau, en un dels revolts a la dreta però encara sense tocar la paret de la cinglera, hi ha el camí que mena al Cau de la Guilla (km 5'4; 1:19h; 715m), a la cal anar amb molt de compte si s'hi vol accedir -una corda i una mena de passamà ens hi ajuden-. No obstant, si fa basarda arribar-hi, es recomana seguir grau amunt amb la ruta. La Guilla, explorada per primer cop en aquesta excursió, passa per ser, amb un recorregut de 210 metres de galeries estretes obertes sobre un sistema de diàclasi, la cova més llarga dels Cingles de Bertí.

Dinàrem alegrement a Can Mastret, casa situada dalt dels singles de Berti'; y ja estavem prenent el café, quan varem adunarnos que la noguera que'ns feya ombra tenia lligades a modo de corona, en la part superior de la soca, unes quantes espigues de mestall. Acó, com és de suposar, nos crida l'atenció, y a fi de saber el per qué hi havia sigut posada, férem venir a la mestressa, dona ja de bastanta edat, qui'ns digué que alió li posaven per Sant Joan a fi de que les nous no caiguessin de l'arbre. Allavors, tot fent el tonto, seguírem fentli preguntes, y al dirli si'ls follets els molesta ven gaire, nos contá que temps enrera s'havien trobat que un dematí l'euga tenia la cua trenada d'un modo de manera que ningú sabia-com éstava fet.

De nou al grau, s'acaba de pujar-lo i s'arriba al camí de can Mestret al Turó de les Onze Hores (km 5'8; 1:35h; 754m), que es segueix a llevant. Mentre es recuperen forces s'arriba ben aviat a la pista que puja de Puiggraciós i es gira a tramuntana cap a can Mestret (km 6; 1:39h; 758m), que és un mas que ha estat rehabilitat i que es troba habitat.

D'allí'ns dirigirem, ab un pas que féu esgarrifar al guia, home acostumat a llargues caminades, però fetes ab molta més calma de la que portavem nosaltres, al turó de les Escorces, ont hi havia un avench que en Francisco Maspons havia ja buscat una altra vegada inutilment. Arribats a la seva boca, el sondejàrem, y, no trobant més que una profonditat de 6 metres, hi baixàrem una espelma encesa pera veure si seria fàcil baixarhi nosaltres; més no fou possible per la seva amplada y per no tenir allavors cap corda.

S'identifica el Turó de les Escorces amb el Puigfred. A can Mestret es troba el Petit Recorregut Garriguenc (PR®C-33), que es seguirà fins al Clascar, que és l'edifici en forma de castell que destaca. El sender segueix el camí del Sot de la Llòbrega, inicialment baixant a mestral. Creuat al torrent, es puja per un característic camí de bast i poc després arribem al fantasiós mas del Clascar (km 6'9; 1:53h; 800m), fruit d'unes reformes efectuades a principis del segle XX que amaguen els seus orígens del segle XV, tot i que podria venir d'èpoques més remotes. Voltant-lo per ponent, un ombrívol, planer i bonic corriol mena directament a Sant Pere de Bertí (km 7'6; 2:02h; 809m), església d'origen romànic que dóna nom a la cinglera. Pocs metres després, a l'alçada de can Magre i ca l'Escolà, caldrà seguir breument a tramuntana una amplíssima pista amb senyals del GR®5 (km 7'7; 2:04h; 805m). Al costat d'un senyal indicador (km 7'8; 2:05h; 815m), es deixa la pista en el retrobament amb el PR®C-33, continuant al nord vers les runes de Barnils en un ascens amb bones vistes del relleu del Bertí. Un cop passades les runes de Barnils (km 8'4; 2:18h; 883m), mas històric del Bertí que es remunta al segle XIII, s'abandona el PR®C-33 per trencar a llevant per una pista que volta l'edifici i, ràpidament, un camí s'enfila a tramuntana per arribar al Pla de les Escorces. Cal estar atents quan el camí, després d'uns revolts, s'encara de nou a tramuntana, ja que un corriol poc evident se'n va a llevant (km 8'9; 2:25h; 927m) i mena directament al cim del Puigfred, on hi ha un vèrtex geodèsic (km 9'2; 2:30h; 947m), i on la vegetació no deixa veure el paisatge que s'hauria de veure, ja que és el punt més elevat dels Cingles de Bertí. De l'avenc que s'anomena no se'n sap res de res, inclús apareix simplement esmentat en el Catàleg Espeleològic de Catalunya, sense aportar-ne més dades, el que fa pensar que estigui colgat.

Veyent que se'ns feya tard, ens precipitàrem rostos avall y baixàrem a pas gimnàstich el grau de Montmany, ab gran admiració del guia, qui no se sabia avenir de que uns senyors de Barcelona anessin tant lleugers per tant males terres.

L'itinerari continua ara cap al sud sud-est, baixant pel Serrat de les Escorces, per un corriol que ben aviat surt del bosc i ens regala esplèndides panoràmiques, i ens porta directament a les runes de ca n'Esmolet (km 10'3; 2:45h; 848m), on es recupera la pista que puja de Puiggraciós a Sant Miquel Sesperxes, que és el retrobament amb el GR®5, i que es segueix vers gregal fins al Camp d'en Coll (km 10'7; 2:52h; 861m). Aquí s'abandona definitivament el GR®5 per anar per la pista que es dirigeix a xaloc, tot resseguint la cinglera, cap a la Taula (km 10'9; 2:55h; 860m), un lloc excel·lent per esmorzar i amb molt bona panoràmica. Poc després, es deixa la pista i es continua pel corriol a migjorn, que té un parell de passos on per baixar és possible que calgui l'ajut de les mans, sempre seguint la cinglera i amb bones vistes. En un replà després d'un relleix hi ha el grau de Montmany (km 11'4; 3:05h; 805m), a llevant, per on es baixa fortament fent ziga-zagues. Al final del fort descens, aquest es suavitza mentre el camí s'orienta a migjorn, de cara amb el Puiggraciós, i tocant la paret de la cinglera.

En la font del Alba férem alto y trago, examinant, sense cap resultat, alguns forats per on raja aigua en temps de moltes pluges. Ens despedírem del guia, dirigintnos a Puiggraciós, y d'aquest lloch fins a Bigues, passant pel serrat d'Aucata, y baixàrem sempre amb pas gimnàstich, deixant al moço molt enrera, com és de suposar, y cridant l'atenció dels bons pagesos qui retornaven del troc. Arribàrem a can Maspons ja negra nit y completament capolats de cames.

Quan el camí guanya amplada hi ha un corriol que surt a la dreta (km 11'9; 3:15h; 698m), que inicialment s'enfila fortament però que molt aviat passa a ser una pujada constant i suau, també cap a migjorn. La pujada s'acaba a la pista del Grau Mercader, al costat d'un rètol mig rovellat d'en Francesc Pujol (km 12'4; 3:25h; 723m), i es segueix en sentit descendent vers el Coll de Can Tripeta (km 12'7; 3:30h; 695m), el Santuari de Puiggraciós (km 13'6; 3:40h; 688m) i el Serrat de l'Ocata (km 14'4; 3:50h; 640m). En tot aquest tram, les panoràmiques que s'ofereixen són ben boniques, interessants i variades. Passat el fantàstic nucli rural del Serrat, s'arriba a la urbanització del mateix nom, on la ruta passa per la carretera de Puiggraciós, el carrer Eduard Toldrà (km 15; 3:58h; 579m), per sota el mas de Puig-Llonell, i la carretera de Sant Bartomeu (km 15'9; 4:10h; 563m). Davant per davant de can Ciurans (km 16'4; 4:16h; 518m), la urbanització es queda enrere i una pista asfaltada a xaloc porta a l'ermita de Sant Bartomeu (km 16'6; 4:19h; 508m). A partir d'aquí, la pista passa a ser de terra, s'endinsa al frondós bosc i ja no es deixa fins arribar a Bigues, després de passar per la Font de la Figuerota (km 17'4; 4:25h; 466m) i per l'accés a Collfred (km 18'2; 4:34h; 427m). Es retorna a la civilització per la carretera de Puiggraciós, davant per davant de ca l'Isidret (km 19'1; 4:44h; 368m) i sense deixar-la s'arriba al punt d'inici de l'itinerari (km 20.1; 4:55h; 308m). 

Dades de la ruta:

• Distància aproximada: 20.09 quilòmetres.
• Durada aproximada: 4:55 hores (sense comptar aturades).
• Alçada mínima: 295 metres.
• Alçada màxima: 947 metres.
• Desnivell: +/- 784 metres.
• Mapes recomanats: Cingles de Bertí i El Farell (Editorial Alpina).
• Índex IBP: 86.

Nota: Si prenem com a sortida i arribada la Plaça del Mercat, d'on faig sortir les altres dues rutes que es relaten en aquesta publicació de 1898, el recorregut s'incrementa en 2'5 quilòmetres. Cal seguir pel Camí de can Badell, carrer de Sant Pau i carrer de Sant Pere (aquests dos, pistes de terra) i avinguda de Catalunya, que són +/- 90 metres de desnivell aproximadament (coincideix amb els primers 1'25 quilòmetres d'aquesta excursió).