Els Agents Rurals detecten danys per la processionària del pi a boscos joves dels cingles

Els Agents Rurals han detectat una major afectació de la plaga de la processionària del pi en els municipis de l'àrea del Moianès (Castellterçol, Castellcir, Granera i Sant Quirze Safaja) i en boscos joves de l'àrea dels cingles de Bertí –a les zones afectades per l'incendi de 1994– respecte anys anteriors

Les temperatures suaus de l'hivern han facilitat una major supervivència de les larves de les erugues i, per tant, una major afectació sobre els pins perquè es mengen les seves fulles. Amb tot, segons els Agents Rurals, l'augment no representa un perill greu per als arbres, que, tot i quedar parcialment exfoliats –sobretot a les parts superiors, més tendres–, podran sobreviure sense problemes.

“Normalment, no mata els arbres però sí que els afebleix”, explica Enric Mayà, cap dels Agents Rurals al Vallès Oriental. “N'hi ha més que altres anys però no estem en una situació preocupant”, indica Enric Serra, membre dels Agents Rurals que s'encarrega de fer el seguiment anual d'aquesta plaga als boscos del Vallès Oriental. La comarca no és de les zones més afectades de Catalunya. De fet, la processionària està tenint una afectació més gran en boscos del Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, l'Alt Urgell i el Solsonès.

A banda dels danys als arbres, les erugues de la processionària del pi poden representar un problema per a la salut pública. Aquests animals tenen el cos recobert d'uns pèls urticants que desprenen quan se senten amenaçades. Si entren en contacte amb els ulls, poden provocar un dolor important o generar picors al cos. A banda, hi ha persones que hi presenten reaccions al·lèrgiques. També porten problemes a gossos si llepen les erugues quan aquestes baixen de l'arbre en processó i travessen camins o voreres a la recerca d'un lloc on enterrar-se.

La major incidència de la processionària es fa evident perquè s'han vist més bosses penjades als arbres. Aquí és on creixen les larves durant l'hivern per, entre els mesos de febrer i març, baixar dels arbres en processó per anar a enterrar-se. El procés es completa a final de primavera i principi d'estiu quan surten les papallones, que s'aparellen i es reprodueixen per tornar a iniciar el cicle.

Les fumigacions –es llença un bacteri que afecta les erugues quan encara estan en estat larvari– són una de les vies més habituals per lluitar contra la processionària. S'han de fer a la tardor i en grans extensions de boscos afectats. Segons els Agents Rurals, l'elevada presència humana al Vallès Oriental dificulta la utilització d'aquest sistema, molt limitat per les normatives imposades per la Unió Europea des del 2012 en les fumigacions. “En els darrers anys, no s'ha fet al Vallès Oriental”, diu Serra. Hi ha altres sistemes com la instal·lació de trampes –una per cada hectàrea de bosc– amb un líquid que atreu les papallones mascles i les captura.

D'aquesta manera, s'evita l'aparellament i el naixement de larves. “És molt difícil d'eradicar cada bossa que apareix”, diu Mayà. Quan es detecta la processionària en un jardí particular, l'amo de la casa ha d'alertar una empresa de tractament de plagues perquè retiri el niu i el destrueixi.

Font: El 9 Nou.