Manuel Blancafort i de Rosselló

Manuel Blancafort i de Rosselló (La Garriga, 1897 - Barcelona, 1987) és un dels compositors catalans més importants del segle XX amb un repertori simfònic significatiu i reconegut internacionalment. Va obtenir la Creu de Sant Jordi el 1982.

El seu pare Joan Baptista Blancafort fou un home erudit i músic de molt bona formació, especialista en música coral. Ell va ser el qui primer va dirigir les primeres aptituds musicals del seu fill. Propietari del Balneari Blancafort de La Garriga, un establiment d'aigües termals molt reputat i encara avui dempeus, Manuel Blancafort va tenir una infantesa envoltada dels molts intel·lectuals i polítics catalans de les primeres dècades del segle XX (Jacint Verdaguer, Francesc Cambó, Santiago Rusiñol, Josep Carner, etc.).

Manuel Blancafort va ser un autodidacta i un fet cabdal en la seva formació musical el representà la creació, el 1905, de la fàbrica de rotlles per a pianola Victòria, coneguda com "La Solfa", a la mateixa població de la Garriga. Ubicada en unes naus obra de Joaquim Raspall, aquesta fàbrica arribà a tenir, entre 1919 i 1930, un catàleg d'unes quatre mil obres i va arribar a exportar rotlles de pianola a Europa, América i Oceania. Fou una autèntica escola per a Manuel Blancafort, que hi treballà traslladant les notes dels pentagrames a les cintes contínues de la pianola. Deixeble més tard de Joan Lamote de Grignon, també el marcà profundament la seva amistat amb el compositor Frederic Mompou, amb qui van compartir gustos i aficions.

Manuel Blancafort es casà amb Helena París el 1920 i tingueren fins onze fills. Això, i el tancament de la fàbrica de rotlles per a pianola, el van portar a haver de treballar en diversos negocis i empreses fins a la seva jubilació. Juntament amb la seva família van viure a la Garriga fins a l'acabament de la Guerra Civil, moment en què es van instal·lar a una espaiosa casa del barri barceloní de Sarrià.

Tots el seus fills aprengueren solfeig i dos d'ells (Albert i Gabriel) han fet del món de la música la seva professió.

Influït per l'impressionisme francès, es va donar a conèixer mundialment amb l'estrena a París el 1924 d'El Parc d'atraccions. Va evolucionar després vers una sòlida profunditat clàssica. Té obra simfònica, notables concerts per a piano i excel·lents quartets. Algunes de les seves obres són: Matí de festa a Puig-Graciós (1929), la seva primera obra simfònica, Sonata antiga (1929), Concerto omaggio (1944), Concert ibèric (1946), Quartet de Pedralbes (1949), Simfonia en mi major (1950), Rapsòdia catalana (1953), Evocacions (1969) i la Cantata a la Verge Maria (1965), premiada per l'Orfeó Català.

També és autor de dues sardanes: La Verge de Palau-solità i Sardana simfònica.