La restauració de Puiggraciós

Santuari de Puiggraciós, dècada de 1950
El dia 8 de setembre de 2017 es compliran 60 anys de la finalització de la recuperació del Santuari de Puiggraciós, incendiat durant la Guerra del 1936, com moltes altres esglésies d'arreu del nostre país.

Durant aquests anys, la visita de la Mare de Déu al seu Santuari es reduïa a dues ocasions al llarg de l'any: la seva diada, el 25 de març, i per la Festa Major, el diumenge després del 8 de setembre. La resta de l'any es custodiava a la parròquia de Figaró i, des de 1946, per decret del bisbe Modrego, a la de l'Ametlla.

Els mossens de les respectives parròquies, Narcís Vilarrasa (Figaró) i Jesús Ventura (l'Ametlla) van encapçalar els moviments per a la recuperació del Santuari. En la felicitació del Nadal de 1955, el rector de l'Ametlla aprofitava per insistir que "amb l'ajuda de Déu i de les almoines dels devots de la Verge, s'espera tenir-lo reconstruït aviat per tornar a posar la venerada imatge en el seu sitial".
Primerament, la inauguració es fixà pel 2 de juny de 1957, com indiquen els cartells a color que es van imprimir per l'ocasió. Aquest esdeveniment, però, va haver-se d'ajornar per a poder culminar l'obra de restauració del Santuari, ja que els recursos que s'havien obtingut eren insuficients i no havien pogut acabar-se a temps. El mecenatge de Ramon Pujol i Güell, que va comprometre's a cobrir la diferència total de l'obra, va permetre'n la finalització, com reconeix una placa inaugurada en motiu del 25è aniversari i que es troba a l'interior del Santuari.

"El full del Santuari de Puiggraciós", escrit especialment per a l'ocasió, explica que la restauració fou dirigida per l'arquitecte Lluís Bonet Garí, la restauració de la imatge corria a càrrec de Jaume Santjaume i l'orfebre Alfons Serrahima en treballà els complements. Lluís Bonet dissenyà el sòcol en el que s'havia de sustentar la Imatge, amb els escuts de Montserrat al davant, la Mercè al darrere, Núria a la dreta i el Roser a l'esquerra.

Finalment, el rector de l'Ametlla dirigia el 20 de maig de 1957 una carta dedicada als mossens de la rodalia del Santuari dient que "per tal de donar temps a les obres de restauració de l'interior del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós i amb l'aprovació de l'Excm. i Rvdm. Senyor Arquebisbe-Bisbe, que vol presidir personalment les festes, serà solemnement entronitzada, si Déu vol, el diumenge dia 8 de setembre".

La comissió organitzadora dels actes del 8 de setembre va ser presidida pel rector de l'Ametlla, Mn. Jesús Ventura, amb la col·laboració de Leandre Villaronga, de l'Ullar, de Marcel·lí Moreta, de Mn. Joan Batlles, Josep Partegàs i Mn. Joan Bellavista. El notari de Blanes, el garriguenc Josep Maurí i Serra, en fou l'ànima.

L'esdeveniment va afectar, sobretot, a bona part de l'actual Vallès Oriental, que bona part formava l'arxiprestat de Granollers, i amb repercussió en tot el bisbat de Barcelona, on llavors pertanyia el Santuari. D'aquesta manera s'explica que arribés a pobles llunyans com Martorelles, Vallromanes o Sant Pere de Vilamajor per citar-ne alguns.

Un cop restaurada la Imatge, aquesta fou dipositada a la Capella del Palau Episcopal de Barcelona per ser-hi venerada del 25 d'agost al 4 de setmbre. Posteriorment, la Mare de Déu fou traslladada a l'església parroquial de Granollers, on va poder ser visitada pels fidels entre el 5 i el 7 de setembre.

Entronització pel Bisbe Dr. Modrego
A la vigília de l'entronització, prevista pel dia 8, va celebrar-se una Vetlla Nocturna de Pregària, presidida per Mn. Joan Batlles, molt vinculat al Santuari, que fou composada i dirigida per Mn. Joan Bellavista. En aquella època, Mn. Batlles era consiliari diocesà de la joventut i omplí la vetlla de pregària juvenil. L'emotiu acte, segons les cròniques de l'època, acabà més enllà de les 2 de la matinada, "sense estridències ni grans multituds, però sí amb centenars de joves...".

La Imatge de la Mare de Déu sortí de Granollers a 3/4 de 10 del matí del dia 8 en una carrossa posada al damunt de l'automòbil del senyor Fèlix Millet i Maristany, amb l'acompanyament de les autoritats de l'època: l'arquebisbe de Barcelona, Gregori Modrego; el president de la Diputació, Marquès de Castell Florite, i esposa; el mecenes Ramon Pujol i esposa; i el cap de cerimonial Josep Pascual de Pobil. La imatge arribà al Santuari portada en andes pels batlles dels pobles veïns. Més important va ser el nombre de feligresos que s'aproparen a Puiggraciós a viure el moment.

L'Eucaristia va ser celebrada al pati del Santuari i en català pel degà arxipreste del Vallès, Mn. Josep Campo, a excepció de l'homilia, feta pel Dr. Modrego, que fou en castellà, i que fou l'encarregat de posar la Imatge al seu nou pedestal.

Posteriorment a la missa, el mossèn de l'Ametlla llegí l'oració a la Mare de Déu, escrita especialment per a l'ocasió, i els actes continuarien amb les ofrenes dels diversos pobles a la Mare de Déu. Després del dinar servit al menjador de l'ermita i al vi d'honor ofert a les autoritats, la jornada festiva finalitzà tot seguit amb sardanes i d'altres festeigs populars.

Font: Butlletí de Puiggraciós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com