dilluns, 1 d’agost de 2016

El rellotge de sol de Bertí

El rellotge de sol de Bertí és una munió de constants enllaços entre el passat i el present, i amaga desitjos de futur. Sota la simple idea de mesurar el temps, aquest concepte tant conegut per tothom però tant difícil de definir, aquest rellotge ens descobreix contínuament grans referències temporals, totes elles molt interessants.

Començant per les característiques tècniques, el de Bertí és un complert rellotge del tipus vertical declinant fet amb ceràmica esmaltada on predomina el color blau i que ofereix diverses informacions, com els signes del zodíac, les línies horàries i del calendari, els solsticis i l'equinocci. L'autor del mateix, és a dir, qui va fer-ne el disseny i calcular-ne el quadrant va ser en Carles Lladó i Casablancas, i va ser instal·lat a la paret de la rectoria de Bertí l'any 2000.

El rellotge no marca totes les hores del dia. El motiu més obvi és el campanar de l'església de Bertí, ja que per la seva situació respecte el rellotge no permet el pas dels primers raigs del dia. L'altre motiu, més tècnic, s'ha de buscar en l'orientació de la paret on es troba instal·lat, i és que aquesta no es troba orientada exactament cap al sud, sinó que es troba lleugerament orientada al sud-oest. Aquesta és una de les informacions que ens ofereix el rellotge de sol -la paret, concretament, es troba a 122º d'azimut en relació a la direcció nord-, a més a més de les coordenades on es troba (41º43'N 2º15'E). A banda de dir-nos que estem a Sant Pere de Bertí, també ens diu que estem a 815 metres sobre el nivell del mar.


El que seria estrictament la funció horària, el rellotge pot marcar des de les 9 del matí fins les 8 del vespre. Si ens fixem, la línia de les 12 del migdia no és, precisament, perpendicular al terra. Això es deu a la correcció que té el rellotge perquè marqui les 12 del migdia quan ho són en el meridià de Greenwich, que és el que marca el nostre fus horari.

Per les funcions de calendari ens hem de remetre al que es coneix com el pol del rellotge, en el qual hi ha situat un petit pal travesser. L'ombra d'aquest travesser situat al gnòmon interactua amb les diferents línies que creuen el quadrant del rellotge, que marquen els diferents signes del zodíac i, en conseqüència, l'època de l'any a la que ens trobem: la corba superior -la més propera al Sol- marca el solstici d'hivern (Nadal), mentre que la inferior marca el solstici d'estiu; la central, la més recta de totes elles, marca els equinoccis, tant de primavera com de tardor. El calendari es llegiria seguint el cicle oposat de les agulles d'un rellotge tradicional.

El zodíac permet comentar l'enllaç amb el passat que es comentava a l'inici d'aquest escrit. El zodíac és un concepte procedent de la cultura grega, que també ja va ser utilitzat pels babilonis, que es basa en la divisió de l'esfera celeste per on transiten el Sol, la Lluna i els planetes en dotze parts. I a través de l'esfera celeste arribem a la mitologia egípcia, d'ara fa 3000 anys. Segons aquesta antiga cultura, hi havia dos germans inseparables: Geb, déu de la terra, i Nut, deessa del cel, que sempre estaven abraçats. Aton, el déu creador, ordenà a Xu, el pare de Geb i Nut, que els separés i aquest, esmunyint-se entre els dos germans, aixecà amb força Nut mentre mantenia Geb immòbil en posició horitzontal, i tocant-se només en les puntes de les extremitats. Perquè Geb pogués veure a Nut de nit, va crear els estels. Des de llavors, Ra, el déu del sol, era engolit diàriament per Nut, i sempre renaixia l'endemà. Així, doncs, Nut i Geb representen el cel i la terra i els cicle que, secularment, es repeteix dia rere dia: el sol surt i es fa de dia; transita pel cel de llevant a ponent i es pon i es fa de nit -els estels en el cos de Nut-, i així seguirà succeint. Geb té a la mà una flor que simbolitza les plantes de la terra que poden viure gràcies a la llum.

I, per acabar, "Pels camins del cel, el Sol va fent via, mira quina hora és i aprofita el dia", la llegenda del rellotge. Segons diu el propi autor, aquesta sentència vol relacionar els moviments que canvien cíclicament el nostre entorn, com el cicle del dia i la nit definit per Geb i Nut, o les estacions, amb les activitats socials que, com a persones, tenim, és a dir, l'organització del propi temps entenent el temps com l'escala en què els nostres esdeveniments tenen lloc, entenent aquest temps des del propi dia -l'interior del rellotge- fins a unitats més grans -mesos o anys, l'exterior del rellotge-. I, relacionat amb el lloc, Lladó diu, textualment, que aquest rellotge "incorpora també la memòria del lloc, dels qui habitaren les nombroses cases de l'altiplà de Bertí; i [...] a través de la seva llegenda, el desig que tot això continuï".

Que tot això continuï serà complicat, ja que l'actual Bertí és el fruit d'un procés de despoblació que han anat convertint el lloc cap cop en més inhòspit, i no sembla pas que aquesta tendència hagi de canviar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.