dimarts, 5 d’abril de 2016

L'exposició tranquil·la del Bertí

Des del dimarts 29 de març fins el 19 d'abril, a l'Espai Tranquil de Barbany 1895, cèntrica botiga de roba situada al carrer Anselm Clavé de Granollers, s'hi troba instal·lada l'exposició de fotografies d'"El Bertí. Flaixos d'una cinglera" nascuda arran de la publicació del llibre del mateix títol. Com indica el propi cartell de l'esdeveniment, l'exposició consisteix en una selecció d'una dotzena d'imatges que formen part del llibre “El Bertí. Flaixos d'una cinglera” reproduïdes en format gran i que mostren alguns dels detalls i dels encants dels Cingles de Bertí. Aquestes imatges es complementen amb una projecció de més imatges, d'uns 20 minuts de durada, que fan una relectura del llibre tot seguint l'orientació de l'acte que es va fer a l'Espai Tranquil sota el títol "Una vida passejada pels Cingles de Bertí", que va ser la presentació del llibre a Granollers.



Aquesta és la darrera parada prevista de tots els actes que ha generat el llibre, sigui en forma de presentació del mateix, sigui en forma d'exposició. Aquesta col·lecció de fotos, un cop finalitzada la seva estada a l'Espai Tranquil, s'instal·larà novament a l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras, a Bigues, que és l'espai per al qual es va crear i idear i que va ser l'emplaçament en el qual es va estrenar.

I, fins aquí, el llarg viatge que ha suposat l'aventura d'"El Bertí. Flaixos d'una cinglera", que ha funcionat molt i molt bé, molt millor del que mai havia imaginat, i que ha estat una experiència del tot gratificant, en molts sentits d'allò més diversos. I com que en aquesta vida s'ha de ser agraït, dono les gràcies a tots aquells qui en la mesura de les seves possibilitats han posat el seu gra de sorra perquè aquest projecte fos una realitat, a tots aquells qui s'hi han interessat i a tothom qui ens ha acollit i ens ha ajudat a muntar presentacions i exposicions: tots ells els podreu trobar en els diferents articles que he anat publicant relacionats amb el llibre. I, com no, al meu entorn més proper, a la meva dona per donar-me suport i aguantar estoicament tot el que ha suposat això, així com a la meva mare per tot el que, a més a més, a ella li ha suposat; als meus fills, per què en la seva mesura són conscients del que ha suposat això i que, fins i tot, han presumit de pare per això; i al meu pare, que ha estat la força i la font d'inspiració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.