dijous, 7 de gener de 2016

L'esquirol

L'esquirol comú o vermell, més modernament esquirol vermell comú o europeu (Sciurus vulgaris), és un dels petits i encantadors hostes dels nostres boscos. És un dels pocs animals que han après a tenir confiança en l'home i a viure en els parcs i els passeigs fins als centres de les grans ciutats, el que constitueix un llaç d'unió entre els ciutadans i la vida misteriosa del bosc.

Aquest simpàtic rosegador, de costums arborícoles -són uns autèntics acròbates de les branques dels arbres-, es troba, bàsicament, a Europa i al nord d'Àsia. És un animal omnívor de petites dimensions, que oscil·len entre els 38 i els 45 centímetres de longitud, comptant-hi la cua, que per ella sola ja és gairebé tan llarga com el seu cos. El seu pes estaria entre els 250 i els 340 grams.  Grimpa i salta de meravella i la seva llarga cua li serveix de timó i paracaigudes quan salta d'un arbre a un altre, mentre que les ungles, corbes i punxegudes, li serveixen per agafar-se sense problemes a les escorces dels arbres. No presenten dimorfisme sexual.

Acostumen a viure en boscos caducifolis o de coníferes, entre els quals es troben les pinedes.


És interessant saber que l'esquirol constitueix un cas bastant excepcional entre els mamífers d'Europa, en el sentit que és exclusivament diürn. Només la marmota, que és una parenta propera, la camussa o isard són actius de dia i dormen durant la nit.

L'esquirol sap amagar la seva vida privada entre la fullaraca dels grans arbres. S'allotja en nius que es construeix ell mateix. El niu d'un esquirol té forma de bola i es reconeix per la quantitat de fulles seques que el cobreixen.

És sociable i viu en petits grups que reuneixen diverses parelles, ocupant cadascuna un territori propi. Construeix nius en diversos llocs i es refugia en ells quan fa mal temps o per a escapar de la persecució d'un predador. Acumula provisions per a l'hivern, encara que no cau en letargia en aquesta època. La seva alimentació és molt variada, però consisteix bàsicament en matèries vegetals. Saqueja a vegades nius d'ocells per menjar ous o ocellets.

La gestació de l'esquirol es situa entre els 38 i 39 dies, de la qual en naixeran de 3 a 7 cries que pesen de 8 a 12 grams cadascuna. La lactància s'allarga les 5 o 6 primeres setmanes, període dins el qual el primer mes el passen amb els ulls closos. A les 7 o 8 setmanes, les cries s'independitzen i arriben a la maduresa sexual a l'any. La seva esperança de vida, en circumstàncies normals, oscil·la dels 8 als 10 anys, encara que està registrat un rècord de 18.

En els Cingles de Bertí era extremadament fàcil veure'n abans dels incendis de 1994. N'hi segueix havent, però costa força més trobar-ne... Una llàstima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.