divendres, 11 de desembre de 2015

Riells del Fai serà una EMD

El ple de Bigues i Riells, celebrat el dijous 26 de novembre al Centre Cívic de Riells del Fai davant d'una cinquantena de persones, va aprovar l'inici dels tràmits perquè Riells del Fai sigui una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD).

La unanimitat de tots els partits estava assegurada des de feia una setmana i no hi va haver sorpreses: govern (ERC, PSC i BiRsiP) i oposició (CiU i PP) van votar a favor. L'alcalde, Joan Galiano, es va mostrar molt satisfet de ser "l'alcalde de l'EMD de Riells".

Ara l'Ajuntament haurà d'enviar tota la informació requerida a la Generalitat perquè la tramiti en uns sis mesos. Després, Riells i Bigues pactaran un conveni de competències que els veïns de Riells hauran de ratificar en una consulta.

Font: El 9 Nou.

dijous, 3 de desembre de 2015

Guillem Berenguer, comte d'Osona

L'església de Sant Miquel del Fai és l'església de tipus troglodític més important i més ben conservada del país, i en ella s'hi amaguen una colla de detallets que són dignes de menció i de càbales.

Un d'aquests detalls és una làpida sepulcral que ens transportaria pràcticament als inicis de la vida monestir. Aquests inicis es remunten a finals del segle X, concretament a l'any 997 quan s'esmenta per primera vegada l'església, que es trobava situada en el comtat de Barcelona i una part del seu alou en el d'Osona, en una donació que fan el comte Ramon Borrell i la seva muller Ermessenda a Gombau de Besora (992- 1050), que és considerat el fundador del monestir de Sant Miquel del Fai i qui, en un document datat l'any 1034, li atorga les primeres dotacions, que foren confirmades l'any 1041 en un testament afirmant que volia anar als territoris àrabs d'Espanya. Era molt habitual dels nobles de l'època crear monestirs i dotar-los de generoses dotacions que guanyar-se un bon cel.

Dins d'aquestes pràctiques habituals és on entra en joc aquesta làpida sepulcral que es troba a l'església de Sant Miquel. Aquesta làpida, de marbre negre i d'uns 35 centímetres de llarg, és suposadament trobada l'any 1790 i s'atribueix que pertany a Guillem Berenguer, comte d'Osona entre els anys 1035 i 1054, que, després de renunciar als seus drets, s'hauria fet monjo de Sant Miquel.