El Bertí en una Muntanya de Llibres

El divendres 30 d'octubre, "El Bertí. Flaixos d'una cinglera" va completar la trilogia de capitals de comarca que es divideixen els Cingles de Bertí (el Vallès Oriental, Osona i la recentment creada Moianès) mitjançant la presentació que va tenir lloc a la llibreria Muntanya de Llibres, una de les millors en les temàtiques de viatges i muntanya de Catalunya. Aquesta llibreria de la capital d'Osona és el punt d'informació i de trobada per a tots aquells que volen emprendre un viatge, fer una expedició, practicar esports d'aventura, passejar amb la família, llegir apassionants novel·les d'aventures o conèixer les diferents cultures del món.


En aquest escenari vam presentar el llibre a Vic, a la planta del soterrani on hi ha una acollidora sala de presentacions, on destaca un excel·lent mapa dels límits del Bisbat de Vic l'any 1891 i la volta catalana que la cobreix. La volta catalana o de maó de pla, és una tècnica de construcció tradicional catalana. Consisteix a cobrir l'espai mitjançant una volta de maons col·locats per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran que formen el llarg i el través del maó en lloc de fer-ho per qualsevol de les cares gruixudes. Aquesta tècnica, si l'espai a cobrir no era massa ample o els paletes eren prou hàbils, permetia construir sense cindri i amb una certa rapidesa fet que, entre altres, motivà que fos àmpliament utilitzada. Amb volta catalana es cobria, amb una sola llum, el sostre de les plantes baixes dels masos i de les construccions urbanes populars com les cases de cós.

Després de la presentació vam intercanviar unes quantes impressions amb en Xevi Cortacans, el propietari de Muntanya de Llibres i a qui agraïm de tot cor totes les facilitats ofertes per dur a terme la presentació. Com ell mateix ens va comentar, la gent d'Osona en general es decanta més per anar a zones com el Collsacabra o l'embassament de Sau que no pas als Cingles de Bertí i, ni tan sols, al Montseny, exceptuant els llocs que els tenen més propers. És evident que la vessant més espectacular del Bertí és la que dóna la cara al Vallès, on la cinglera forma part del paisatge, mentre que tant al Moianès com a Osona es troben a l'altiplà i, per tant, la cinglera queda més difuminada.

Això em porta a recordar que una de les definicions més trobades dels Cingles de Bertí és la que diu que és la frontera natural dels seculars bisbats de Barcelona  (des de l'any 2004, de Terrassa) i de Vic, i l'amic Antoni Pladevall va titular el seu llibre sobre Sant Quirze Safaja amb l'afegitó "un poble de frontera". Són, certament, descripcions i paraules sàvies, no només geogràfica i històricament, sinó també en percepcions recollides sobre el terreny en tots aquests mesos en què el llibre m'ha permès recórrer el territori més proper als Cingles de Bertí en tots els seus punts cardinals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com