La vegetació a les planes

La vegetació a les planes, si l'home no hi hagués intervingut, com és d'esperar, seria típicament mediterrània, és a dir, dominarien les alzines (Quercus ilex), arbre perennifoli de fulls petites i coriàcies capaç de resistir els períodes secs estivals i les baixes temperatures hivernals, i el roure martinenc (Quercus pubescens), als llocs més frescals.

Si l'alzinar és dens, ens trobem amb un bosc espès, amb abundància d'arbusts i lianes, especialment el marfull (Viburnum tinus), el galzeran (Rusus aculeatus), l'herba remuguera (Rubia peregrina), el lligabosc (Lonicera implexa), l'esparraguera (Asparagus acutifolius) i l'arítjol (Smilax aspera). En canvi, si l'alzinar és, més aviat, esclarissat, i ens trobem que predominen les plantes heliòfiles o amants del sol, com són l'arboç (Arbutus unedo), el bruc (Erica arborea), la mata (Pistacia lentiscus) o el matapoll (Daphne gnidium).


0

El Moianès serà a la primavera una comarca

La creació del Moianès com a comarca és una vella reivindicació de deu pobles que ara mateix pertanyen a les comarques del Bages (Moià, Monistrol de Calders, Calders, Santa Maria d'Oló i l'Estany), el Vallès Oriental (Castellterçol, Granera, Castellcir i Sant Quirze Safaja, a qui pertanyen bona part dels Cingles de Bertí) i Osona (Collsuspina). La Generalitat ha confirmat que hi haurà nova comarca el 2015, amb les pròximes eleccions municipals. La Conselleria de Governació proposa que s'aprovi en un referèndum, perquè sigui un exemple de cara a la nova llei de consultes que es preveu aprovar al setembre. Tot i això, si no es pot fer la consulta, garanteix que el Moianès serà una realitat.
1

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com