100 anys després, la Dona d'Aigua

La interpretació de l'òpera, emmarcada a Riells del Fai, va tenir lloc el diumenge 23 d'octubre als Jardins de Can Ribas de Bigues i Riells, amb els Cingles de Bertí de fons.

Les corals de la Vall del Tenes, amb un total de 120 cantaires, es tornaren a unir per interpretar l'òpera "La dona d'aigua". Aquest ha estat el seu tercer projecte conjunt després del "Concert del Mil·leni" l'any 2000 i "Cançó d'amor i de guerra" l'any 2006, a més de la tradicional Trobada de Corals de la Vall del Tenes que se celebra cada any des del 1983.

Les corals de la Vall del Tenes són la Coral Sant Vicenç de Riells del Fai, la Coral l'Amarant de Bigues, la Coral Santa Eulàlia de Ronçana, la Coral l'Aliança de Lliçà d'Amunt i la Coral de Pares de l'Escola de Música de la Vall del Tenes. En aquesta ocasió, també s'hi ha unit la Coral Lo Lliri de l'Ametlla del Vallès. Aquestes corals, juntament amb l'Orquestra de Cambra Canticela de Barcelona, ampliada amb la participació d'alumnes, exalumnes i professors de l'Escola de Música de la Vall del Tenes, i els solistes Alba Ballús i Jordi Casanova, interpretaren aquest concert, sota la direcció de Jordi Guri.

Joan Trias i Fàbregas (1833-1955) va escriure el poema dramàtic "La dona d'aigua" l'any 1909, una història d'amor emmarcada a Riells del Fai entre la reina de les dones d'aigua, éssers màgics vinculats a fonts, llacs i gorgs, i un humà. La llegenda, molt coneguda a la Vall del Tenes, va ser recollida prèviament pels germans Francesc i Pilar Maspons i Labrós en diverses versions.

Cassià Casademont i Busquets (1875-1963) va compondre l'òpera "La dona d'aigua", per a orquestra simfònica, sis cantants i un cor mixt. Es tracta d'una partitura allunyada de les innovacions estilístiques dels inicis del segle XX, amb un tipus de música propera, de caràcter popular, com la llegenda que explica, on els passatges lírics s'alternen amb aires de sardana.

L'òpera "La dona d'aigua" es va estrenar l'any 1911 a Barcelona amb èxit de públic i crítica. Després, ha restat desada durant cent anys.

Molts ciutadans de la Vall del Tenes van saber de l'existència d'aquesta òpera gràcies a un llibret editat l'any 1989 per Joan Ruiz i Calonja, de Santa Eulàlia de Ronçana, i promogut per la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) de la Vall del Tenes amb motiu de la X Marxa Passeig, que l'Ajuntament de Bigues i Riells va reeditar l'any 1990 per repartir-lo a totes les llars del municipi.

Segons l'estudi de Joan Ruiz i Calonja, no se sabia on eren les partitures d'aquesta òpera fins que a finals del 2009 es van trobar en perfecte estat.

Aquesta troballa és la que va motivar les corals de la Vall del Tenes a tornar a ajuntar-se per representar aquesta obra després de cent anys.

La llegenda

A tot Catalunya podem trobar llegendes sobre les dones d'aigua. A la zona de Riells del Fai, Regina, la reina de les dones d'aigua, s'enamora de l'hereu de can Viaplana. Renuncia a la seva immortalitat a canvi de convertir-se en la seva muller. L'única condició que posa és que mai li digui dona d'aigua, peu forcat, és a dir, que mai digui que les dones d'aigua són éssers demoníacs. Després de deu anys de matrimoni i dos fills, succeeix la tragèdia.

L'hereu és fora de casa durants uns dies i Regina està al front del mas. Una bruixa malèvola fa aparèixer uns núvols que amenacen de fer malbé la collita de blat amb una terrible pedregada. La Regina, tot i que el blat encara és verd, decideix fer-lo segar per salvar almenys alguna cosa.

Quan el blat ja és segat, la bruixa fa esvair els núvols. Arriba l'hereu i veu que està arruïnat. Enfollit d'ira li etziba dona d'aigua, peu forcat. La Regina desapareix.

No passa ni un segon que l'hereu es penedeix del que ha dit. Però ja és tard. Va cada dia al gorg a suplicar a la Regina que torni, però és endevades.

A petició del seu pare, les dues filles van a parlar amb Regina. Quan són amb ella proven de retenir-la per la força al món dels humans. La Regina, però, és més forta que elles i les arrossega al fons del gorg, amb la resta de dones d'aigua.

L'hereu resta sol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com