dilluns, 21 de febrer de 2011

El porc senglar

El senglar, porc senglar o porc fer (Sus scrofa) és un mamífer cetartiodàctil de mida mitjana. És l'animal terrestre per excelència dels Cingles, ja que no és gens difícil trobar-nos amb les seves empremtes en els diversos camins que transiten pels llocs. La seva morfometria és d'uns 120 centímetres de longitud del cos, 22 centímetres la de la cua i 65 centímetres d'alçada fins a la creu. Els mascles solen pesar entre 70 i 90 quilograms, mentre que les femelles oscil·len entre els 40 i 65.

El senglar és un mamífer de mida mitjana amb un cap allargat i gros, i d'ulls molt petits. El coll és ample i les potes molt curtes, això accentua la forma arrodonida de l'animal. És major l'alçada dels quarts davanters que els posteriors, a diferència del porc domèstic, que per selecció genètica ha desenvolupat més la part posterior del cos, on es localitzen les peces que arriben a un major preu al mercat de la carn.

El senglar compensa la seva poca visió amb un important desenvolupament de l'olfacte, que li permet detectar aliment, com ara tòfones o vegetals i animals sota terra, o fins i tot enemics a més de 100 metres de distància. L'oïda està també molt ben desenvolupada i pot captar sons imperceptibles per als humans.

Els seus pèls són gruixuts i negres mesurant entre 10 i 13 mm a la creu i uns 16 mm a la punta de la cua. El color del pelatge és molt variable i va des de colors grisencs a negre fosc, passant per colors rogencs i marrons. Les potes i el contorn del musell són més negres que la resta del cos. La crinera que recorre el llom a partir del front, s'erissa en cas de còlera. La muda del pelatge ocorre entre maig i juny, encara que la femella amb cries muda més tard. A l'estiu els flocs són més curts.

El senglar s'adapta a tot tipus d'hàbitats sempre que disposi d'una mínima cobertura i aliments, encara que prefereix els llocs amb una vegetació alta on poder-se camuflar i abundi l'aigua per a beure i revolcar-se en el llot i fang. Els seus hàbitats predilectes son els alzinars i els macissos forestals caducifolis o mixtes, sobre tot si estan poc visitats i el seu nivell inferior és ric en matolls, esbarzers i gatosa on pugui revolcar-se en sec a recés del vent. Però també se'l troba a la màquia i maresmes, sense oblidar les àrees de cultiu, sempre que mantenguin una mínima cobertura arbòria o arbustiva on refugiar-se. En cas necessari, neda sense dificultats i durant molt de temps. Suporta fàcilment els rigors de l'hivern gràcies al seu pelatge i dura capa de pell; cosa que li permet residir a les zones altes i mitjanes de muntanyes durant l'hivern si disposa d'aliments.

1 comentari:

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.