dimarts, 5 d’octubre de 2010

La flora dalt dels Cingles

A la part superior dels Cingles de Bertí ens trobem amb vegetació típicament mediterrània, tot i que l'altitud i l'orientació dels relleus (solell o obaga) introdueixen molts matisos a diverses zones. Per exemple, ens trobem una petita fageda, sobre substrat calcari, en una obaga de la Sauva Negra. Aquesta fageda és una de les més meridionals del país i es troba prop del naixement del Tenes, als límits dels termes municipals de Castellcir, Centelles i Sant Martí de Centelles.

Com ja sabem, els Cingles són constituits per conglomerats vermellosos a la base, que es transformen aviat en calcàries són per la seva pròpia natura fàcilment erosionables per l'aigua. Això ha provocat l'encaixament del Tenes en el seu curs alt i després de saltar a Sant Miquel del Fai. Aquests relleus abruptes han provocat que alguns racons tinguin microclimes particulars. En aquestes zones, no obstant, l'alzina (Quercus ilex) tornaria a ocupar major part, barrejada amb pins i roures. Als solells de poca alçada hi pedomina vegetació marcadament mediterrània, com el pi bord (Pinus halepensis), l'alzina, la mata (Pistacia lentiscus), el garric (Quercus coccifera), l'arítjol (Smilax aspera), les diferents ridortes (Clematis vitalba, Clematis flammula) i l'arboç (Arbutus unedo).