dimarts, 13 de gener de 2009

De Puiggraciós al Turó de les Onze Hores

La caminada del Santuari de Puiggraciós al cim del Turó de les Onze Hores és una de les més tradicionals dels Cingles de Bertí, ja que no és excessivament llarga ni dura i ofereix en una bona part del seu recorregut excel·lents panoràmiques del Vallès, ja que va resseguint la part meridional de la cinglera.


Powered by Wikiloc



divendres, 9 de gener de 2009

El Turó de les Onze Hores

El Turó de les Onze Hores, també conegut amb el nom del Castell d'en Bes, de 667 metres d'alçada, és una punta dels Cingles de Bertí que, des de Riells del Fai, és un pic ben diferenciat que domina el poble. Se li deu aquest nom a que la gent del camp es regia pel sol per conèixer quina hora era. A Riells, quan el sol tocava aquest turó, significava que eren les 11 del matí, l'hora de la beguda.

Està format per dos cinturons de roques de diferent constitució. El més inferior es tracta d'un roca vermellosa formada per conglomerats del paleocè de l'era terciària i el superior per gresos blanquinosos marins de l'eocè, també de l'era terciària. Aquesta característica es manté en, gairebé, tota la cinglera.


dimecres, 7 de gener de 2009

El forn de calç del Traver

Els forns (o olles) de calç són construccions tradicionals que trobam arreu dels Països Catalans. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari, s'utilitzava en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.