Sota els cingles de Bertí el Vallès obre les ales, els núvols s'hi posen i... no se'n saben avenir!

Novetats

10/10/2009

Després del foc, aigua

El Tenes desbordat al Pont de la Torre
Els Cingles de Bertí, després dels grandiosos incendis que havia patit a principis de juliol del 1994, van haver de viure, tot just tres mesos després, unes jornades de diluvis que van provocar, entre d'altres, les grans crescudes dels corrents d'aigua més importants de la zona: la riera de Caldes, el Congost i el Tenes, sent aquest darrer el que va generar més maldat.

Les quantitats d'aigua recollides per amateurs (una seixantena de litres als pobles de la Vall del Tenes, uns 160 a Castellterçol, uns 190 a Castellcir, uns 70 a can Mestret, dalt els Cingles de Bertí) semblen no ser tan excepcionals com per generar una riuada com la que va haver-hi. Aquestes pluges, però, duraren dues hores escasses... i no sabem el què plogué en indrets no mesurables de la conca, com la majoria de les aigües que canalitza el Rossinyol, el principal afluent del Tenes. A més a més, cal afegir que els dies anteriors ja s'havien registrat precipitacions i que els rius baixaven més plens del que sol ser habitual.

El cabal del Tenes fou el més alt de la darrera dècada, el 10 d'octubre el riu sortí dels seus marges inundant el seguit de camps riberencs, que s'alinien a banda i banda i, en molts casos, l'aigua, enfilada una desena de metres sobre el llit, s'havia escampat per les terrasses fins a una amplada maxima d'uns 170 metres a ambdós costats del corrent central. La carretera de Bigues a Riells (BP-1432), construïda el 1910, mai havia estat soscavada i ho fou llavors, prop de la pedrera de can Margarit, on passa encaixada juntament amb el riu. També hi hagueren afectacions al pont que creua el Tenes a la carretera BV-1485 (la de Sant Feliu de Codines a Sant Miquel del Fai), que va quedar malmès; a la Resclosa, a Bigues, l'aigua va destruir el pont vell al barri de la Torre i va superar el pont nou; al camí de can Traver, també a Bigues, el pont va restar afectat i, al seu peu, centenars de vaques i vedells de la granja de can Coix foren enduts aigües avall; el polígon can Barri, elevat artificialment uns 8 metres a l'esquerra del Tenes, que ja baixava ple d'arbres arrencats de més amunt i de tota mena d'objectes, va impactar de manera espectacular les primeres naus i automòbils, productes manufacturats, i tota mena d'estris foren arrossegats aigües avall. La carretera BV-1435, al pont de ca l'Onyó, al límit entre Bigues i Santa Eulàlia de Ronçana, quedà tallada en dipositar-s'hi al seu damunt gran quantitat d'arbres que van destruir les baranes i els marges del pont. L'actual C-17 (antiga N-152), a l'alçada de Centelles, fou tallada al trànsit ja que l'aigua cobria el ferm de la calçada.

L'erosió del sòl en les conques que quedares desforestades pel foc foren el factor clau que agravà l'efecte de les fortes pluges, ja que el bosc actua com a una gran esponja que filtra, reté i emmagatzema l'aigua i que, en menor o major mesura, permet minimitzar els efectes provocats per grans quantitats d'aigua precipitades en un instant de temps relativament reduït. No obstant, en aquesta ocasió els boscos dels Cingles estaven acabats de cremar, desprovistos de qualsevol mecanisme d'aprofitament de l'aigua. Segons un estudi de l'època fet per la secció d'Enginyeria Hidràulica i Hidrologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, el cabal dels rius augmenta el 30% un any després en una conca desforestada. Aquest estudi també revelava que els cabals punta del riu (els que causen pitjors efectes) poden presentar-se en la mitad del temps que el que es donava de promig abans dels incendios. A més, la deforestació incrementa el risc que puguin produir-se avingudes. És a dir, el bosc té menor capacitat per captar, filtrar i retenir l'aigua, pel que aquesta segueix un curs superficial fins arribar al riu; l'aigua erosiona el terreny amb molta més facilitat, arrossegant amb ella tot tipus de materials sòlids; i, degut a l'escassa protecció dels arbres cremats, augmenta la presència d'elements surants (arbres sencers, troncs, branques), que acaben obturant els ponts i els llocs de pas més estrets, provocant preses que tard o d'hora acaben cedint, magnificant els efectes destructius.

Els polígons industrials de la Vall del Tenes van haver de ser abandonats a tota pressa a causa del ràpid augment del nivell de l'aigua del riu i, inclús, va caldre lamentar la pèrdua de quatre vides humanes, dues a Bigues i dues a Santa Eulàlia de Ronçana.

Fonts: La Vanguardia, revista Lauro i el 9 Nou. Imatge: Saül Pau i Leiva.

1 comentari:

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

Post Top Ad

Your Ad Spot