dilluns, 28 de setembre de 2009

Resseguint l'herba entre l'Alt Vallès i els Pirineus (Jornades Europees de Patrimoni)

J.E.P. Transhumància
J.E.P. Transhumància
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Dins el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, els ajuntaments de l'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Figaró-Montmany, les Franqueses del Vallès i la Garriga s'han unit per dur a terme una activitat relacionada amb el món de la transhumància, un patrimoni en franca regressió per la poca documentació escrita que hi ha sobre ell.

Aquesta activitat de caire etnogràfic es proposà arran d'un projecte supramunicipal entre aquests ajuntaments per al foment de la ramaderia extensiva en el marc de la prevenció d'incendis forestals.

Així, doncs, la idea era a partir del fil conductor d'un món cada dia més llunyà i perdut en la memòria com és el de la transhumància veure com pot adaptar-se a les noves necessitats de la societat actual, com podrien ser la prevenció d'incendis.

La transhumància

La transhumància és la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures, a l'estiu cap a la muntanya i a l'hivern cap a la terra baixa.

La principal zona de pastura estival a Catalunya són els Pirineus, tot i que hi ha altres zones com són ara el Montseny, el Montsant o els Ports; mentre que, tradicionalment, les pastures hivernals s'han centrat a les depressions d'interior al Prelitoral.

Ja al segle X apareixen les primeres referències de l'inici de la transhumància gràcies a les vies pecuàries. Aquests espais de trànsit entre la muntanya i la vall -els camins ramaders-, es consoliden al llarg dels segles fins a formar una malla que abasta tot el territori.

A les nostres contradesm es principals camins ramaders són els que conflueixen a Puiggraciós per iniciar el camí ramader dels Cingles de Bertí que, a prop de l'Estany, s'uneix amb el gran camí del Moianès.

Al voltant dels camins ramaders va aparèixer un gran nombre d'infraestructures: basses per abeurar els animals, amorriadors per fer descansos i, fins i tot, masies o pobles que van viure de l'activitat que els proporcionaven els ramats.

I avui?

A dia d'avui, aquesta activitat està en franca regressió per la intensificació de l'agricultura i la ramaderia. D'altra banda, una part important de les vies pecuàries està en perill per diversos factors, essencialment pel procés massiu d'urbanització del territori.

Les grans transhumàncies d'antany, segurament, no tornaran mai més, però, aprofitant aquest bagatge històrics, determinats territoris, com el que aquí ens ocupa, s'han plantejar tornar a pasturar grans zones forestals properes als espais urbans per reduir la càrrega de combustible i minimitzar els incendis forestals amb petites transhumàncies a una escala local.

L'activitat organitzada

Dins el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, els pobles de la contrada (el Figaró, la Garriga, l'Ametlla, les Franqueses del Vallès i Bigues i Riells) es prepararen un seguit de caminades pels principals camins ramaders que confluïen a Puiggraciós, on conclogueren les respectives caminades amb un esmorzar de pagès amb tots els participants.

Informació extreta del tríptic informatiu de l'activitat de la Transhumància organitzada pels diversos ajuntaments esmentats dins el marc de les Jornades Europees de Patrimoni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.