Els Cingles de Bertí

Els cingles de Bertí
Els cingles de Bertí
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Els Cingles de Bertí formen part de la Serralada Pre-Litoral catalana. Per l'est es troba unit geològicament amb el massís del Montseny, separat només per l'estreta vall que forma la conca del riu Congost, a causa d'una falla, que és l'enllaç del Vallès amb la comarca d'Osona (o Plana de Vic). Per l'oest està unida topogràficament i estructuralment amb els Cingles de Gallifa, separació marcada per la conca del Tenes, i els primers murs del massís de Sant Llorenç del Munt, que produeix espectaculars saltants d'aigua, amb formacions de travertí, a Sant Miquel del Fai, possiblement el lloc més emblemàtic de la zona. A més a més, separen l'altiplà del Moianès, zona de contacte dels paisatges submediterranis de la Catalunya humida, amb els ambients mediterranis del Vallès. Estan formats per materials sedimentaris propis de la Depressió Central Catalana, com són els gresos, les calcàries, les fossilíferes o les margues.


1

De Bigues a Sant Bartomeu

En els contraforts meridionals dels Cingles de Bertí hom hi troba la població de Bigues i en plena Vall Roja, a cavall dels termes municipals de l'Ametlla del Vallès i Bigues, s'hi aixeca l'ermita romànica de Sant Bartomeu de Mont-ras, o de les Vespes.

Us presento aquí el mapa de la ruta, amb el corresponent enllaç, i una gravació que va fer Santa Eulàlia Televisió, o el Canal SET pels de la zona, que és el trajecte entre l'església parroquial de Bigues i l'esmentada ermita de Sant Bartomeu, recorrent la Vall Roja, que ha estat el pretext per a incorporar aquesta excursió en aquest bloc.

Powered by Wikiloc

0

El castell de la Popa

El castell de Tenes ja s'esmenta al 923. Posteriorment, va anar-se modificant el nom fins a arribar a castell Cir o de la Popa, per la forma de la base rocosa en la qual es sustenta, que forma part dels contraforts del massís de la Sauva Negra.

El castell es troba a la Torrassa dels Moros, a frec de la riera de Tenes, en un indret on hi ha restes d'un mur i una torre.

Els senyors del castell portaren el nom de Castellcir des del segle XI fins al XIV, i fou famós per la seva bel·licositat. El 1294, Jaume II assetjà i prengué el castell a Gilabert. La línia directa dels Castellcir es va perdre a la Pesta Negra del 1348, passant als Centelles i, més tard, als Planella. Els successors d'aquests, els marquesos de Castell-vell, el vengueren el 1942.


0

Sant Pere de Bertí

De la petita i acollidora església romànica de Sant Pere de Bertí, pertanyent al bisbat de Vic, ja se'n té constància escrita a l'any 1031 a la documentació de Sant Miquel del Fai, que l'anomena Bertino. Sembla ser que el temple actual va ser edificat al segle XIII i que va refer-se de nou l'any 1437. És conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria, pel que podria ser que anteriorment hagués tingut tres absis.

La planta, d'una sola nau, no arriba a ser rectangular, amb coberta de volta apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat van afegir-s'hi dues capelles laterals al costat sud i s'alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d'accés exterior. La porta d'accés és adovellada i es troba a migjorn, així com el petit cementiri, i es troben després d'uns graons empedrats en forma de ferradura.


2

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com